--Realment, és un dels casos de trastorn obsessiu més curiosos i interessants que m'he trobat al llarg de la meua carrera. Bibliomania, ablutomania, obsessió per la pròpia imatge... tot en un mateix subjecte! Hauries de veure sa casa, és impressionant. Però tret d'això, diria que el pacient té una vida aparentment normal, fins i tot sembla una persona raonablement feliç.
--Una combinació de símptomes clínicament fascinant, sense dubte. Segurament, fruit d'alguna frustració infantil... I quin tractament li has prescrit? Cognitiu-conductual? Psicofàrmacs? Algun procediment terapèutic combinat?
--Pel moment, m'he decidit per una teràpia preventiva: li he recomanat que plastifique tots els llibres...
(Per a la proposta de Relats conjunts)
M'he decidit finalment per aquesta conversa imaginària entre psiquiatres, però la primera idea que se'm va acudir en veure la imatge anava més en una altra línia:
23:15. Arribe a casa totalment rendit després de tot el dia en posició bípeda. Comprove que la veïna ha sortit i, terriblement frustrat, adopte la forma de crític d'art de suplement dominical. M'instal·le en la màquina de recàrrega energètica i trie un llibre; com que ahir vaig acabar --per fi-- amb les memòries de Soponcio Velludo, em decidisc hui per un tal Eduardo Mendoza. Em pixe de riure. Deixe de llegir. Oracions, i a dormir. Seguisc sense notícies de Gurb.
Genials les dues... :)
ResponEliminaMoltes gràcies, Carme :)
EliminaA mi m'agrada més l'opció de dalt.
ResponEliminaCoincidim, noves flors. La de baix queda només com a homenatge a Gurb (que no em negaràs que l'estampa té un punt extraterrestre ;) Salut i moltes gràcies!
Eliminajo també prefereixo la que versió que encapçala el post...genial ! amb humor i original!
ResponEliminaEixa és la que compta, Elfree; l'altra és només de guarnició ;) Gràcies!
EliminaM'afegeixo a la majoria, per aquest cop la primera impressió no era la que valia, el relat de dalt m'ha arrencat un somriure amb aquest final tan ocurrent. El paio està tarat, així que millor protegim els llibres, hehehe!
ResponEliminaNi més ni menys, XeXu. A més, tarat i tot, tampoc se'l veu que ho estiga passant molt malament, així que millor assegurar-se que no hi haurà danys majors ;) Salut!
Eliminaa mi m'encanten les dues, la primera arrenca un somriure, la segona és sentit de l'humor al quadrat!! si haig de triar la segona!!
ResponEliminaMoltes gràcies, Anna! Queda com a homenatge a un llibre que em va fer riure molt ;) La imatge em va resultar tan xocant que no vaig poder evitar pensar en quelcom extraterrestre...
EliminaMolt bona recepta.
ResponEliminaSenzilla però efectiva, Rafel: cal actuar sobre el més delicat... Salut i gràcies!
EliminaTotes dues són molt bones, encara que la primera m´ha soprès moltíssim. Genials!
ResponEliminaAferradetes de dilluns.
Moltíssimes gràcies, lluna; tu, que les mires amb bons ulls :) Una abraçada!
EliminaQue prolífic, tu! Totes dues són bones, la primera però m'ha fet moltíssima gràcia.
ResponEliminaIgualet que Cesar Vidal, Sílvia; si és que quan m'hi pose... ;) Moltes gràcies!
EliminaUn bon consell.
ResponEliminaEl perill era massa evident, montse. Era això, o convéncer-lo que deixara la banyera i se'n passara a la neteja en sec, com les catifes... Salut i gràcies!
EliminaDoncs ja es pot estar de banyeres i començar a plastificar que crec que si li ha girat bona feina.
ResponEliminaAra quan li arribe el pressupost de la papereria veuràs quina gràcia li fa, porquet... Tots els tractaments tenen efectes secundaris. Salut!
EliminaQuina bona prescripció, si senyor !!
ResponEliminaUn psiquiatre molt professional, artur. El secret és fer un bon diagnòstic... Moltes gràcies!
EliminaÉs molt bona aquesta foto haha
ResponEliminaseria interessant tenir una habitació amb la banyera i unes prestatgeries plenes de llibres. Encara que jo crec que estaria setmanes sense sortir de casa, i això, no pot portar res bo haha
A veure si quan surti de la banyera li dóna temps de plastificar-los tots. Una abraçada i et segueixo! A més veig que som veïns catalans :)
Tens raó, Diego. La foto és realment xocant (i crec que a mi també em passaria: amb una biblioteca com aquesta costaria eixir de casa... fins i tot sense banyera ;)
EliminaBenvingut, moltes gràcies i una abraçada!