"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 16 de novembre del 2012

D'aversions

Amb el temps, he anat convencent-me dels grans avantatges d'odiar moderadament. És cert que els odis cervals, furiosos, excessius i ofuscadors --la literatura universal n'està plena d'exemples-- tenen una força dramàtica innegable, esglaiadora i fascinant. En la meua opinió, però, els odis moderats tenen una virtut insuperable: en ser petits, en caben molts més. I hi ha tant de detestable en la quotidiana realitat, que fóra una autèntica llàstima no poder abastir amb tot.


Estix, el riu de l'odi que recorria l'Hades. De la Viquipèdia




Vindria a tall, en un context d'odis (i autoodis), parlar ara del penós espectacle que estan protagonitzant en l'ajuntament d'Alcoi el PSOE i --molt especialment, des del meu punt de vista-- el Bloc, i que segons les últimes notícies ha tingut com a resultat el trencament del pacte tripartit en el què molts --digueu-me ingenu-- teniem posades moltes esperances de futur. Sempre m'he resistit a creure allò de que el valencians tenim el que ens mereixem, però reconec que hi ha dies que estic per rendir-me i acceptar-ho. En tot cas, i mentre esperem a veure com acaba tot, quasi que m'estime més acabar el divendres amb un somriure: no sé exactament per què, però des que vaig escriure l'entrada d'ahir que no em puc traure del cap al gran Javier Krahe... Bon cap de setmana!










8 comentaris:

  1. Mala notícia, doncs. Molt mala notícia. Com bé dius i segur que fas, aprofita el cap de setmana per desemboirar el cap. I si cal agafar més temes d'aversió, doncs vinga, que un més a la saca prou que hi cap!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Molt mala, porquet. Hi ha coses fosques (un assumpte de factures amb una regidora del Bloc) que s'haurien d'haver explicat millor, però la sensació que em queda és que, una volta més en aquest País, pesen més els personalismes i les visions curtes --individuals i de partit-- que la voluntat de resoldre els problemes i avançar. Ja veurem com acaba, tot plegat, però si es confirma el trencament, la decepció pot ser molt gran, i no solament a Alcoi; pel moment, per al cap de setmana, muntanya i esclata-sangs (grans anti-aversions). Salut i endavant!

      Elimina
  2. Ostres! Què bo!
    Ja sé que me'n vaig a l'anècdota pura i dura i no al fons de l'apunt, però aquesta cançó em recorda els milers -literalment- de cops que la va cantar un molt bon amic meu a la facultat, ho feia quasi tan bé com el mateix Krahe, i tots ja la sabíem de memòria. Molt bona!
    No l'havia tornat a sentir mai més des de fa més de vint anys...Quins records!
    Gràcies Alfred.

    Per cert, i ara sí que al fons: Si et serveix de consol, això és una història que es repeteix sempre i a tot arreu, amb matisos.
    Però no ens han de desanimar.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, Màrius :) És una cançó brutal, i també en el nostre cas era part del repertori habitual en agafar la guitarra; de fet, junt amb algunes altres de Krahe --sempre genial-- i la Mandrágora, eren de les poques que ens sabíem en castellà...

      Tens tota la raó: malauradament, és una història molt habitual, tot i que mai ens acabem d'acostumar. Si més no, esperem que servisca de lliçó per al futur. Ara com ara, les perspectives de fer fora al PP passen també per un tripartit PSPV-Compromís-EUPV, així que confiem que açò no haja estat un precedent... Salut!

      Elimina
  3. He sentit alguna cosa del tema de Alcoi, però no sé que és el que ha passat exactament.

    Bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Pel que s'ha dit, sembla que tot ve d'una factura del concert de Serrat i Sabina que va haver fa uns mesos, i que en principi havia d'haver eixit debades a l'ajuntament. Com sempre, és difícil saber qui té la raó, però el més trist és la sensació que la cosa podria haver-se arreglat d'una altra manera i que, per culpa dels personalismes i les visions limitades, hem perdut una bona oportunitat. Però mira, això és lo que n'hi ha, així que a seguir i avant. Salut i gràcies!

      Elimina
  4. us planyo....encara que per aquí tampoc la cosa va bé....jo sabia que hi havia el riu leteu a l'infern , el de l'oblit ..seria millor que el riu de l'odi ni que sigui moderat....al mal temps bona cara!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els grecs tenien molt de trellat, Elfreelang: els cinc rius de l'Hades estan molt ben pensats. I tens raó, hi ha voltes que un banyet en el Leteu no ens vindria gens malament... En tot cas, bona cara, aprendre i seguir avant, sempre ;) Salut i moltes gràcies!

      Elimina