Contravenint antigues i assenyades recomanacions, aquest no-pont de Tots Sants he tornat a anar a la Fira sense tindre diners, i a la Mare de Déu d'Agres sense haver-ho promés. A l'entranyable i concorreguda fira de Cocentaina, tal i com adverteix també la saviesa popular, he vist moltes coses i no he comprat res --bé, en realitat, quasi res: no està la cosa per a moltes alegries, però a firar-nos alguna llaminadura pròpia de l'estació encara arribem. I quant a Agres, he de reconéixer que, més que la devoció mariana, allò que m'hi ha portat a la rodalia del santuari--sense haver-ho promés abans-- ha estat la perspectiva d'una bona collita d'esclata-sangs. Ignore, en aquest cas, quines poden ser les conseqüències d'haver incomplit la tradicional admonició, de la qual diuen els paremiòlegs que es refereix a la importància de complir els compromisos adquirits; però el fet és que, quant a esclata-sangs, no pot dir-se que haja anat molt bé la cosa. Així que, per si fóra el cas, faig vot de tornar-hi tan prompte com puga. Probablement, demà mateix (i amb mitja cistelleta ja em conformaria, amén). Bon cap de setmana!
dissabte, 3 de novembre del 2012
Inobservances
Contravenint antigues i assenyades recomanacions, aquest no-pont de Tots Sants he tornat a anar a la Fira sense tindre diners, i a la Mare de Déu d'Agres sense haver-ho promés. A l'entranyable i concorreguda fira de Cocentaina, tal i com adverteix també la saviesa popular, he vist moltes coses i no he comprat res --bé, en realitat, quasi res: no està la cosa per a moltes alegries, però a firar-nos alguna llaminadura pròpia de l'estació encara arribem. I quant a Agres, he de reconéixer que, més que la devoció mariana, allò que m'hi ha portat a la rodalia del santuari--sense haver-ho promés abans-- ha estat la perspectiva d'una bona collita d'esclata-sangs. Ignore, en aquest cas, quines poden ser les conseqüències d'haver incomplit la tradicional admonició, de la qual diuen els paremiòlegs que es refereix a la importància de complir els compromisos adquirits; però el fet és que, quant a esclata-sangs, no pot dir-se que haja anat molt bé la cosa. Així que, per si fóra el cas, faig vot de tornar-hi tan prompte com puga. Probablement, demà mateix (i amb mitja cistelleta ja em conformaria, amén). Bon cap de setmana!
Etiquetes de comentaris:
Bruce Springsteen,
Fira,
música,
tradicions
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Quin ase tan rebonic!
ResponEliminaQue hi haja sort amb els esclata-sangs i, després, a torrar-los...
Torradets i amb un rallet d'oli és com més m'agraden, novesflors ;) Encara espere la gran cistella, però ja arribarà.
EliminaMem, si en portes una cistelleta, pensa una micona en aquesta mallorquina que li agraden moltíiiiiiiiiissim.;)
ResponEliminaÉs cert, l´ase molt bonic!!
Bon diumenge!
Aferradeta.
I tant, lluna. Te'n guardaré un plateret dels acabats de collir. Gràcies i una abraçada!
EliminaÉs que no ha plogut gaire...com vols arreplegar res d'una terra que ha d'estar ben refarta? No sé jo si la Verge farà cap miraclet...a mi em té en "modo: ya le llamaremos", la molt...
ResponEliminaEl burro, català! a què sí? No com la Consellera, dels bons, dels de de veres :P
Content de veure't, Senyoreta! Ha plogut poc i tard, però sembla que la cosa va movent-se; sort tenim d'una terra com aquesta, que a poc que la deixes reviscola amb força.
EliminaTampoc a mi em fan massa cas les Marededeus darrerament: deconnectades o fora de cobertura, em diuen. Insistirem... o no. I quant al burro, aquests sí que m'agraden; els de dues potes --ja siguen Català, Wert o Fabra, que tenim per triar-- que els albarden... Salut i endavant!
ves per on l'ase m'ha entendrit....bon cap de setmana!
ResponEliminaEren una parelleta de burrets d'allò més simpàtics, Elfree. Cada any en duen menys, d'animals a la Fira, però segueixen sent la sensació, sobretot per als menuts... i per a mi ;) Gràcies!
EliminaM'agrada l'ase. I la cistella. Fan de bon veure, en temps com els que corren: tossuderia i elegància, gens de faramalla.
ResponEliminaUn petonet!
A banda de passar-se a veure els animals, la tradició familiar estableix que hi ha que firar-se una cistella, un gaiato i un panfigo. Enguany vaig acabar prescindint de les dues primeres (els de l'any passat encara estan nous), però m'ho vaig haver de pensar molt: com tu dius, poques coses tan elegants com l'espart ben treballat. Gràcies i una abraçada!
Elimina