No és una papallona difícil de veure a les nostres terres, i fins i tot és freqüent que voletege pel pati de casa --li agraden especialment les flors del gesmiler, sense rebutjar altres opcions si les troba disponibles-- però mai, que jo recorde, s'havia donat el cas de tindre'l tan a prop i amb la càmera llesta i a la mà. Va haver de ser l'altre dia, caminant per les muntanyes d'Aiora amb un grup d'amics, que un bufaforats va decidir esplaiar-se, repassant a consciència les flors dels cards, just a la vora d'on m'havia apartat un poc per fer, ehem, un cigarret. I com que crec que tot allò que es pot dir d'aquesta extraordinària papallona --des de la sorprenent convergència amb el vol dels colibrís fins al seu caràcter migrador, passant per la seua importància com a pol·linitzador o els mites que li atribueixen ser portador de bones notícies-- ja està dit a bastament i és fàcil de trobar a la xarxa, deixeu-me que em limite a assenyalar que em va alegrar poder estar a prop del que és, sense dubte, un dels meus insectes preferits, i que tot i que no em sona haver-lo sentit mai per la meua zona, el nom de bufaforats em sembla preciós i crec que li pega d'allò més. I que el Castellar de Meca, on va tindre lloc la nostra breu però intensa trobada, segueix sent un lloc realment singular i de visita imprescindible per història, natura i paisatge, malgrat que les seues condicions es troben lluny del que mereix un jaciment d'aquesta rellevància. Tan de bo que trobar-se'l per allí acabe sent, també per a això, senyal de bon averany.
Veus?, de vegades és bo anar a fer un cigarret.😉
ResponEliminaPel que veig a la darrera imatge, sí que el seu vol s'assembla al del colibrí, és molt bonic i hipnotitzador, com el seu nom.
Aferradetes.
Bé, bo no es pot dir que siga, el cigarret, però què hi farem... En realitat, això d'apartar-se a fumar és sobretot per vergonya, quasi sempre sóc l'únic fumador en el grup, i fa un poc de cosa... Però un dia d'aquests m'ho deixaré (de nou), segur ;)
EliminaEl vol dels bufaforats i el dels colibrís s'assemblen realment, i en tots dos casos, com dius, resulten hipnòtics. Ara, a llengua, li guanya la papallona: a penes es distingeix a les fotos, però el nom científic (Macroglossum, "llengua gran") li ve també ni que pintat. Abraçada i moltes gràcies!
Les instantànies dels colibrís semblen impossibles.
ResponEliminaAl menys per als que tenim la traça justeta, pràcticament ho són: quan vaig estar a Costa Rica fa uns anys, vaig llançar centenars de fotos als colibrís (sobretot, als boscos de Monteverde), i crec que en vaig salvar un parell de dotzenes, com a molt. Al final, vaig decidir deixar-ho per a qui tinga més perícia, i gaudir-ne a ull nu. I a fe que ho vaig fer... Salut i una abraçada!
EliminaIncreïble, l'has fotografiat atret i de camí a eixa flor tant cridanera dels cards. Supose que els dos teníeu objectius semblants: difondre el pol•len i la bellesa ;)
ResponEliminaHas estat molt oportú!
Doncs sí, l'estat de conservació d'eixe gran jaciment té molt a veure amb la paupèrrima dotació de recursos per a l'estudi, recuperació, conservació i divulgació del nostre patrimoni històric i cultural.
Però, com que tota pedreta fa marge i no m'agrada ser pessimista, gràcies perquè el bufaforats i tu ens recordeu que hi ha un món per redescobrir!!
Ja veus que els meus objectius vora els cards eren bastant més prosaics i, sense dubte, molt menys justificats que els de la papallona, però va ser una afortunada coincidència (i per cert, mirant-la a ella al remat ni vaig fumar ;)
EliminaM'apunte jo també a l'optimisme: tan de bo que, més prompte que tard, s'hi puga fer una intervenció arqueològica com cal --tot i ser zona de propietat privada, em consta l'estima dels propietaris per ella-- per desvetllar tot el que encara amaga el Castellar, i posar en valor tot el seu potencial. La qual cosa no lleva que, fins i tot en el seu estat actual, siga un indret extraordinari, realment màgic... Abraçada i moltes gràcies!
A cada post que fas m'agafen més ganes de conèixer millor els teus barris... no crec que sigui de manera immediata, però algun dia he de venir. Que bonic tot!
ResponEliminaQue graciós i encertat el nom d'aquesta papallona "bufaforats".
M'alegra molt que ho digues, Carme, i ha saps que quan vulgues tens casa per aquests barris, com tu dius :) Evidentment no sóc gens objectius, però crec que al País Valencià hi ha encara molts indrets extraordinaris i dignes de ser coneguts, sobretot per gent que s'estima el País i que és capaç de commoure's amb tot el que mostren els nostres paisatges... I els noms, sempre... A qui se li ocorriria? ;) Salut i una abraçada!
Elimina