No he eixit molt, d'ençà que vaig tornar del viatge. Entre anar reprenent la seguida, que sempre costa un poc, i les calors que pertoquen a l'època de l'any i que se'm fan de mal pair, he optat temporalment per dedicar la major part del meu temps lliure a la vida interior, que ve a ser buscar un lloc fresquet (dins de casa mentre pica el sol, i a l'ombra de la garrofera del pati quan comença a córrer l'aire) i llegir algun dels llibres pendents que sempre n'hi ha per casa. Sé que no em durarà molt, açò de l'interiorisme, i que prompte voldré marxar una altra volta, perquè queden encara vacances per davant (a mitjans d'agost, si tot va bé) i perquè hi ha una fam de verd --de verd-verd, no sé com dir-ho-- que ni el garrofer del pati ni els pins i les carrasques de la serra, tot i que em consta que fan allò que bonament poden, no aconsegueixen apaivagar. Però ara mateix, acabada la setmana faenera i sota una calitja inclement i ensopidora, ja em va bé tindré l'opció, quasi diria que el privilegi, de poder comptar amb una ombra tan benèfica i acollidora com la de la garrofera. Podria cuidar-la més, és cert, però ella sap que l'aprecie. I que per lluny que me'n vaja a buscar verds, muntanyes o el que siga, sempre acabe tornant al seu recer... Cuideu-vos de la basca, i bon cap de setmana!
A mi també em passa. Quan torno d'algun viatge o excursió llarga em tanco a casa com un cargol.
ResponEliminaFins i tot li passava al meu gat quan tornàvem de vacances. Al poble es passejava per l'hort i els carrers, i després a casa es passava uns quants dies amagat sota el llit.
No estic segur de si és un tema físic o mental, xavier, potser les dues coses alhora, però si què és així (i si els gats ho fan, segur què és el millor). Ara, també és cert que a mi em dura poc el desig de reclusió; el justet per rentar la roba i recuperar forces, i ja estic bascós per tornar a marxar... i tancar de nou el cicle a la tornada. Salut i una abraçada!
EliminaÉs una sort tenir pati, jo també la tinc i tenir garrofera… jo tinc una alzina i una morera que també em fan bona ombra. Descansa tant com puguis que amb la calor que fa ja va bé. I les vacances ja et tornaran a treure de casa…
ResponEliminaJo també ho crec, Carme: tindre pati, i ombra a l'estiu, és un autèntic privilegi, i més si l'ombra és d'alzina o de morera, benèfiques totes dues. La veritat és que, tret d'alguns dies --i algunes nits-- un poc extrems, el juliol que s'acaba ha estat, quant a calor, un mes relativament amable, cosa que agraisc especialment. Veurem com es presenta l'agost, però molta hauria de fer-ne per a treure'm les ganes d'eixir de casa, ara que ja vaig més descansat... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaSembla que el recolliment és per a pair tot el que has fet o no, posar totes les coses al seu lloc.
ResponEliminaEls que teniu el privilegi de tenir un pati i un bon arbre, no sabeu la sort!. Des d'aquestes quatre parets (per moltes finestres que hi hagi) i socarrada, et desitjo un bon cap de setmana.
Aferradetes.
Tens raó, lluna, és una sort i bé que ho sabem... Ja saps que al pati sempre tindràs una ombra disponible, però espere que la calor minve i que córrega l'aire fresc per eixes finestres. Quan al recolliment... crec que ja n'he tingut prou. No serà molt lluny, però alguna cosa caurà, i prompte... Abraçada i moltes gràcies!
Elimina