"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 25 de setembre de 2011

Etimologia


Va ser el primer arbre nou que hi vaig plantar, molt poc després d'arribar a la casa: un mascle esquifit a qui una tardana gelada de març (no és aquesta la millor terra per a aquests arbres, amants dels hiverns suaus i la vista de la mar) havia deixat tan espatlat que el viver, que el donava pràcticament per mort, quasi ens el va regalar. Però va sobreviure, a aquell i a molts altres hiverns, i a hores d'ara ha esdevingut un arbre cepat i esponerós que ens ombreja els estius i que cada setembre escampa per tot el patí l'olor peculiar i un poc càustica de les seues flors, mentre una munió d'abelles aprofita entre les seues branques el que potser serà l'últim esclat d'abundància abans de les estretors de l'hivern. Seguiré dient-li també tardor, fins i tot i si es presenta autumne o santmiquelada; però aquests dies, com cada any per aquestes dates, el garrofer que presideix el pati em recorda com li escau, a aquesta estació acabada d'encetar, el nom de primavera d'hivern...


14 comentaris:

  1. Aquell que les passa ben magres en surt reforçat per a properes dificultats, i en èpoques de vent favorable, encara brillarà més esponerós!

    ResponElimina
  2. Estampes de vida bella, perquè l'hivern ha trempat l'arbre per a la vida...

    Des del far salaut!
    onatge

    ResponElimina
  3. que bonica tardor aquesta que comença veient florir la garrofera, mira jo li dic en femení, coses de l'horta nord, supose.

    ResponElimina
  4. Un bon arbre el garrofer ara que cada dia ens estem jugant les garrofes!

    ResponElimina
  5. És una bona manera de veure-ho, porquet: després d'un parell d'anys que no estava clar si se'n sortiria, va començar a anar amunt i ara no solament és un dels arbres més polits del pati, sino que aguanta els hiverns molt millors que els altres. I a més, per tot plegat, li acabes agafant una simpatia especial...

    ResponElimina
  6. És cert, onatge. Potser tot a la vida necessita travessar algun hivern inhòspit, encara que només siga per colrar-se i poder reconéixer la primavera quan finalment li arriba... Des de terra endins, salut i gràcies!

    ResponElimina
  7. No sé si serà cosa de l'Horta, SV; ho he hagut de pensar, però jo diria que a la meua comarca he sentit més sovint dir-li garrofer, tot i que garrofera no em sona gens estrany... I a partir d'ahi ja m'he posat a calfar-me el cap amb el gènere dels noms dels arbres, i m'he embolicat... Salut!

    ResponElimina
  8. Ja ho pots ben dir, Elfreelang. Tot i que, com sempre, hi ha qui les passa magres i qui, si se les juga, ho fa amb totes les cartes marcades. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  9. I l'olor que desprèn? Olor de rovelló que deien les meves nenes quan eren petites!
    Jo sóc de terres de garrofers, davant de casa n'hi tinc una bona colla, aquí és el vent qui els marca la dansa de l'hivern!
    Salut

    ResponElimina
  10. Pmavera d'hivern, primavera d'estiu i tot és primavera...
    M'agraden les garroferes i Salvat-Papasseit i també l'Ovidi.

    ResponElimina
  11. Judit, Alcoi és país d'oliveres i ametlers, però pot ser per la mitja vida que passe a València que li tinc al garrofer una estima especial ("la garrofera és eterna, sempre ha estat on ha d'estar", cantava Al Tall) i m'abellia molt tenir-ne almenys un al pati. Al principi --potser per falta de costum-- l'olor se'm feia un poc massa forta, però ara reconec que m'agrada. I tenen raó les teues nenes: fa pensar, també, en rovellons... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  12. I tota fulla verda eternament.

    Moltes gràcies per comentar, Novesflors, content de compartir gustos (que gran, Salvat-Papasseit, i també l'Ovidi...)

    ResponElimina
  13. M'agrada, tornar a recordar com altres tardors, aquesta manera de dir-la, tan Salvat papasseit: primavera d'hivern.

    I és que és cert. El teu garrofer (jo també el dic en masculí) però també els meus nesprers floreixen i els crisantems ... tantes coses.

    Que gaudiu de la seva primavera i de la seva olor peculiar que recordo molt bé tot i que ara no en tinc cap a prop.

    ResponElimina
  14. Moltes gràcies, Carme! Encara recorde haver-li sentit dir primavera d'hivern al meu avi, tot i que aleshores no entenia molt bé què volia dir...

    És cert, a la Mediterrània no són poques les plantes que floreixen en aquestes dates --a banda de les que esmentes, moltes bulboses ho fan; també hi ha moltes altres que, tot i florir sobretot a la primavera d'estiu, ho tornen a fer ara si l'any és propici.

    Què seria dels nostres records sense olors i aromes?

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...