"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 23 de juliol del 2021

Divendres, estiu


No he eixit molt, d'ençà que vaig tornar del viatge. Entre anar reprenent la seguida, que sempre costa un poc, i les calors que pertoquen a l'època de l'any i que se'm fan de mal pair, he optat temporalment per dedicar la major part del meu temps lliure a la vida interior, que ve a ser buscar un lloc fresquet (dins de casa mentre pica el sol, i a l'ombra de la garrofera del pati quan comença a córrer l'aire) i llegir algun dels llibres pendents que sempre n'hi ha per casa. Sé que no em durarà molt, açò de l'interiorisme, i que prompte voldré marxar una altra volta, perquè queden encara vacances per davant (a mitjans d'agost, si tot va bé) i perquè hi ha una fam de verd --de verd-verd, no sé com dir-ho-- que ni el garrofer del pati ni els pins i les carrasques de la serra, tot i que em consta que fan allò que bonament poden, no aconsegueixen apaivagar. Però ara mateix, acabada la setmana faenera i sota una calitja inclement i ensopidora, ja em va bé tindré l'opció, quasi diria que el privilegi, de poder comptar amb una ombra tan benèfica i acollidora com la de la garrofera. Podria cuidar-la més, és cert, però ella sap que l'aprecie. I que per lluny que me'n vaja a buscar verds, muntanyes o el que siga, sempre acabe tornant al seu recer... Cuideu-vos de la basca, i bon cap de setmana!






6 comentaris:

  1. A mi també em passa. Quan torno d'algun viatge o excursió llarga em tanco a casa com un cargol.
    Fins i tot li passava al meu gat quan tornàvem de vacances. Al poble es passejava per l'hort i els carrers, i després a casa es passava uns quants dies amagat sota el llit.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No estic segur de si és un tema físic o mental, xavier, potser les dues coses alhora, però si què és així (i si els gats ho fan, segur què és el millor). Ara, també és cert que a mi em dura poc el desig de reclusió; el justet per rentar la roba i recuperar forces, i ja estic bascós per tornar a marxar... i tancar de nou el cicle a la tornada. Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. És una sort tenir pati, jo també la tinc i tenir garrofera… jo tinc una alzina i una morera que també em fan bona ombra. Descansa tant com puguis que amb la calor que fa ja va bé. I les vacances ja et tornaran a treure de casa…

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo també ho crec, Carme: tindre pati, i ombra a l'estiu, és un autèntic privilegi, i més si l'ombra és d'alzina o de morera, benèfiques totes dues. La veritat és que, tret d'alguns dies --i algunes nits-- un poc extrems, el juliol que s'acaba ha estat, quant a calor, un mes relativament amable, cosa que agraisc especialment. Veurem com es presenta l'agost, però molta hauria de fer-ne per a treure'm les ganes d'eixir de casa, ara que ja vaig més descansat... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  3. Sembla que el recolliment és per a pair tot el que has fet o no, posar totes les coses al seu lloc.
    Els que teniu el privilegi de tenir un pati i un bon arbre, no sabeu la sort!. Des d'aquestes quatre parets (per moltes finestres que hi hagi) i socarrada, et desitjo un bon cap de setmana.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tens raó, lluna, és una sort i bé que ho sabem... Ja saps que al pati sempre tindràs una ombra disponible, però espere que la calor minve i que córrega l'aire fresc per eixes finestres. Quan al recolliment... crec que ja n'he tingut prou. No serà molt lluny, però alguna cosa caurà, i prompte... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina