"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 10 d’octubre de 2010

Senyals

Com cada tardor, hem començat a recórrer les muntanyes buscant indicis sota les estepes, recordant els rotgles d'altres anys, tractant de desxifrar els auguris amagats en la pinotxa. I, com cada tardor, les delicades flors del safrà silvestre o bord han tornat a acompanyar-nos en la cerca, esguitant d'un malva subtil les brolles i els fenassars i fent palès a cada pas com és, d'escaient, anomenar aquesta època la primavera de l'hivern. Ens alegrem de veure'l, però per al que realment busquem, és massa prompte. Hi ha signes propicis: ací i allà comencen a veure's fongos, fins i tot ha tret el cap alguna morena. Però la impressió general i compartida és que la serra no ha mogut encara: l'anhelat esclata-sang es farà esperar un poc més. Seguirem, doncs, perseverant, amb un ull posat al cel i un altre a la terra, cercant els senyals favorables i somniant el dia, ja pròxim, en què tornarem a omplir una d'aquelles cistelles memorables, que m'erice tot només de pensar-ho...




Crocus salzmannii
El safrà bord, silvestre o de pobre (Crocus salzmannii), cosí germà del safrà cultivat (Crocus sativus), és la més freqüent i abundant de les diverses espècies de plantes bulboses que floreixen entre setembre i novembre a les nostres serres, però no és ni de bon tros l'única. Més escassa, però convivint sovint amb ell, pot trobar-se també a les serres diàniques una espècie d'aspecte similar, coneguda també com a safrà bord o còlquic (Merendera montana), però que es diferencia fàcilment per l'estructura de la flor. Altres espècies, tot i trobar-se també aquests mesos tardorenc en les nostres serralades, són menys conegudes, bé per ser més rares i aparéixer en llocs molt concrets (cas, per exemple, del còlquic groc, Sternbergia colchiciflora), bé per que passen fàcilment desapercebudes, com succeeix per exemple amb Scilla autumnalis, fàcil de trobar --si se sap veure-- en Bèrnia i altres serres pròximes.

Merendera montana

Arreu del món hi ha milers d'aficionats al cultiu de les plantes bulboses (o, més pròpiament, de geòfits) i moltes associacions tenen aquesta mateixa finalitat, com la International Bulb Society. Per aquesta raó, la recol·lecció, cultiu i comercialització dels bulbs, rizomes o tubercles d'aquestes plantes és un negoci que mou enormes quantitats de diners. Els Països Baixos encapçalen les xifres, amb pràcticament dues terceres parts de la producció mundial; però la recol·lecció de bulbs per a la seua exportació és una activitat econòmica d'importància creixent en països com Turquia, per bé que en ocasions, en aquest i en altres llocs, l'afany col·leccionista està posant-se en perill algunes espècies silvestres especialment rares o amenaçades.

Hi ha grups especialment populars entre jardiners i aficionats, com ara els conegudíssims tulipans, els narcissos, els iris o els jacints, dels quals s'han desenvolupat centenars de varietats de diferents colors i formes, sovint molt diferents dels tipus salvatges originaris. Però també els Crocus tenen els seus entusiastes, tant per la gran diversitat de formes i tonalitats aconseguides per creuament de diverses espècies i varietats silvestres, com per la seua floració tardorenca.  Per cert: del llatí crocus deriva la paraula catalana "groc".




2 comentaris:

  1. Esclata-saaaaaangs lalalalà! Jo també espere fer alguna cistella prompte!!

    ResponElimina
  2. El temps s'acosta, Comtessa! Però que ploga ja, punyeta, que aixina no anem...

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...