No puc dir que trobar-lo haja estat una sorpresa, perquè si fins no fa molt el bosc del Carrascar de la Font Roja representava l'únic reducte conegut del picot garser gros al migjorn valencià, la seua presència a les arbredes de la vall del riu d'Alcoi va començar a detectar-se fa uns pocs anys. Des de llavors, i almenys en aparença, la seua població ha d'haver anat creixent, i d'un temps ençà, ja siga amb el seu vol característic o bé deixant-se veure fugaçment entre els cimals dels xops i els àlbers, la seua presència ha esdevingut habitual en les meues passejades d'horabaixa a prop de casa. Va creixent, doncs, la llista de veïns interessants i agradables, i ja sabeu que a mi, aquestes coses, sempre m'alegren. I no estan els temps com per deixar-ne passar cap, d'alegria, per modesta i intranscendent que puga ser. Bon cap de setmana!
divendres, 11 de març del 2022
Nous veïns
No puc dir que trobar-lo haja estat una sorpresa, perquè si fins no fa molt el bosc del Carrascar de la Font Roja representava l'únic reducte conegut del picot garser gros al migjorn valencià, la seua presència a les arbredes de la vall del riu d'Alcoi va començar a detectar-se fa uns pocs anys. Des de llavors, i almenys en aparença, la seua població ha d'haver anat creixent, i d'un temps ençà, ja siga amb el seu vol característic o bé deixant-se veure fugaçment entre els cimals dels xops i els àlbers, la seua presència ha esdevingut habitual en les meues passejades d'horabaixa a prop de casa. Va creixent, doncs, la llista de veïns interessants i agradables, i ja sabeu que a mi, aquestes coses, sempre m'alegren. I no estan els temps com per deixar-ne passar cap, d'alegria, per modesta i intranscendent que puga ser. Bon cap de setmana!
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Sembla que van vestits de gala. Què macos són!.
ResponEliminaBen cert, ens hem de nodrir d'alegries per petites que siguin.
Aferradetes, Pep.
A mi també m'ho semblen, Paula. La combinació de colors és senzilla, però queda molt elegant; de gala, com tu dius ;) I que no ens falten mai les alegries, ni la capacitat per espigolar-les allà on siga que apareguen... Abraçada i moltes gràcies!
EliminaSí que és bonic i amb el bec ben afilat!
ResponEliminaQuin gust tindre eixos veïns ;)
Fins aviat!
Ja ho pots ben dir, Llum. Pels veïns en si, i per tot el que significa que hi troben un lloc escaient per a viure, més encara quan no fa tant el nostre riu era de tot menys un riu... Encara queda molt per fer, però tan de bo que siguem capaços de mantindre el camí encetat, i que açò siga només el principi. braçada i fins prompte, espere.
EliminaAniré a visitarlo ;-)
ResponEliminaBen a prop els tens, Jordi. Ara, ves alerta, que jo tinc les cervicals ja un poc tocades de tant anar mirant amunt ;) Salut i abraçada!
EliminaI tant que alegren!
ResponEliminaMolt, Carme. Un esguit de color i de vida sobre el gris :) Abraçada i moltes gràcies!
Elimina