Hi ha una part més fàcil d'explicar, perquè pràcticament és suficient amb deixar que les imatges parlen per elles mateixes: la sabana infinita i l'infinit aiguamoll, les postes de sol, la grandiositat desmesurada de les cascades, la vida arran, exuberant i omnipresent... Però com sol passar sovint quan hom viatja, n'hi ha també una altra --quasi sempre, la més important, la que deixa una petjada més profunda-- que va molt més enllà d'allò que s'ha vist, i que demana per això un poc de pausa per tractar d'assumir-la i expressar-la. M'haureu de permetre doncs que em limite pel moment a dir que ja he tornat, que el viatge ha estat com es preveia extraordinari, i que de les sensacions i les vivències, que han estat moltes i intenses, ja aniré dient a poc a poc; tan bon punt vaja trobant les paraules adequades...
Per les imatges sí que sembla un viatge extraordinari.
ResponEliminaJa ens explicaràs!.
Aferradetes, Pep.
Quines emocions, Pep! Si només amb les fotos ja ens arriben fins a nosaltres!
ResponEliminaBen tornat, aquí serem, esperant els teus relats del viatge:
Una abraçada.
Segur que tens molt i molt per explicar. Crec que tardaràs uns dies a aterrar i situar-te.
ResponEliminaTots tres teniu raó: ha estat un viatge extraordinari, amb molts detalls dels que deixen petjada i del qual fa ganes de contar coses, però està costant-me bastant més del que esperava tornar al ritme europeu i posar en ordre totes les idees i les emocions arreplegades en aquells dies. Així que he decidit agafar-m'ho amb calma, que tampoc no hi ha cap presa ;) Moltes gràcies, salut i una abraçada!
ResponElimina