D'ací a dues setmanes, els valencians i valencianes haurem d'escollir de nou entre seguir fent tímides passes (timidíssimes, diria, amb massa freqüència) cap a una certa normalitat com a poble, o be tornar a posar el nostre destí col·lectiu en mans d'aquells que, no fa tant de temps, van dur el País a les més altes cotes de corrupció, inoperància, irrellevància i autoodi. O encara pitjor, fins i tot, a poc que l’extrema dreta “explícita” (la dreta suposadament no extrema, ací, ja fa temps que se li assembla tant que sovint es fa difícil distingir-les) tinga la capacitat de condicionar qualsevol àmbit rellevant de decisió. A hores d'ara, totes les enquestes, encara que oscil·len cap a un o altre costat quan es tracta de vaticinar quin dels blocs serà finalment el guanyador, coincideixen en pronosticar un resultat notablement ajustat, més encara que el que va decidir el segon govern del Botànic ara fa quatre anys. Així que en això estic, pendent d'unes enquestes de les que no m'en refie massa, amb una preferència evident sobre quin voldria que fora el resultat de les eleccions (i no solament com a ciutadà; aquells que governen els pròxims quatre anys la Generalitat hauran de decidir també quins seran els meus caps a la faena...) i instal·lat en una espècie de calma tensa a l'espera de veure com anirà finalment la cosa. Espera activa, en tot cas: no és molt el que puc fer, i tampoc és que m'entusiasme especialment cap de les opcions polítiques que tenen opcions reals de formar part d'un eventual tercer Botànic, però encara que siga només (ai!) per pragmatisme, i per tímides que seguisquen sent les passes, faré tot el que puga per evitar que cap vot que puga allunyar la perspectiva d'un govern de dreta (i d'extrema dreta) es quede a casa el 28 de maig. I ja veurem, al remat, què és el que passa: si cal tornar a picar pedra, que ningú no dubte que ho farem; però estaria bé poder mirar endavant, i dedicar l'esforç a una altra cosa... Bon cap de setmana!
El context preelectoral no l’únic “pre” que em té capficat ara mateix: també en unes setmanes, hauré de passar pel quiròfan –la cirurgia ha estat el tractament escollit finalment per a la meua malaltia— i ara mateix ja em trobe, a tots els efectes, en fase preoperatòria. Espere (podria dir “estic convençut”, però el meu convenciment em sembla ara com ara poc rellevant a aquests efectes) que tot anirà bé, i que en uns pocs mesos podré tornar a estar pujant muntanyes, que ja m’han dit els metges que durant un temps m’ho hauré de prendre amb calma. Però mentre arriba el moment, vaig a veure si aprofite i en puge tantes com puga, encara que siga a prop de casa. Almenys, de llegir no m’han dit res. Ni d’escriure, tampoc.
Que tinguem sort en totes aqeusrtes eleccions, encara que jo no confio gaire en cap canvi, sempre cal intentar-ho i creure-hi de veritat.
ResponEliminaQue vagi molt bé l'operació i la recuperació posterior. Jo crec que sí que el teu convenciment que tot anirà bé, pot ser bastant rellevant. No sé ben bé per que t'ho dic, però m'ho sembla. Aprofita, ara, per a pujar muntanyes i aprofita després per descansar, llegir i escriure, cada cosa al seu moment.
Molta sort, Pep, et desitjo el millor! Una abraçada.
Per ací tothom coincideix en què les coses estaran molt ajustades entre els partits del Botànic (sempre fent el compte que Podem no quedarà fora de les Corts) i el bloc de PP-Vox, la qual cosa ja és per si mateix una molt mala notícia. Esperem que al remat la cosa no passe de pronòstics i que la dreta seguisca per uns anys a l'oposició: tampoc és que l'alternativa siga d'allò més il·lusionant, però he de reconèixer que almenys alguna cosa s'ha avançat, i sempre ens queda com tu dius les ganes de creure que algun dia les coses canviaran de veritat...
EliminaMoltes gràcies pels ànims, Carme :) La veritat és que soc optimista, les proves fetes fins ara donen bon pronòstic i jo em trobe francament bé, però un poc inquiet si que ho estic: mai fins ara havia d'hagut de passar per l'hospital com a pacient, i tot açò és nou per mi. M'ho prendre doncs com una experiència, tractaré d'arribar-hi el més fort que puga, i en acabant amb força també a recuperar. De ganes no me'n faltaran... Abraçada gran, salut i moltes gràcies
Pep, tot anirà bé!
ResponEliminaLa teua situació segur. Ja veuràs com passet a passet tot anirà pel bon camí, fent cas als que saben i sense presses. Anirem fent-te costat. Alguns ja hem passat per situacions ben semblants i ací estem tornant a pujar i baixar costeres i muntanyes. Durant un temps canvia de prioritats i deixa't dur pels que tens al voltant, de tant en tant és necessari deixar-se "mimar", s'agraeix.
Quant a l'altra situació... sóc un poc menys optimista, però esperem que al personal li quede el suficient seny per a eixir de casa amb la papereta adequada per a barrar el pas als que no deuen passar.
Una cançoneta i mo n'anem! https://www.youtube.com/watch?v=xyx_LnEtVWw (Tot anirà bé, de Joan Dausà.
Una abraçada molt forta, i saps que estem sempre prop.
Moltes gràcies, Rafa. Tu has passat per això, i la teua experiència i els teus consells sempre em van d'allò més bé: no ha de passar molt de temps abans que tornem a trescar serres, encara que al principi jo aniré un poc més espaiet ;) I al remat és com tu dius: assumir que per un temps no tindré el control de la meua agenda, deixar de banda algunes coses --i dedicar més temps a unes altres-- i prioritzar allò realment important.
EliminaQuant a les eleccions, és cert que no estan les coses per a massa optimismes, però vull confiar que encara ens queda un poc de trellat, encara que només siga, en efecte, per evitar un mal clarament major. I després, si tot va com m'agradaria, a seguir exigint polítiques valentes, que bona falta ens fan; vull creure que algun dia podré tornar a votar només per convenciment, sense haver de fer tots aquests càlculs... Abraçada, salut i moltes gràcies!
Sí. He vist dos enquestes amb diferent pronòstic. Però les dos coincideixen en lo ajustat del resultat.
ResponEliminaMai he sigut partidari de cap partit polític igual que ni de cap equip de futbol (o de petanca, tan se val). Però lo de les dretes en Espanya no té nom.
Alguna volta ho he pensat, com podrien ser ací les coses amb una dreta civilitzada com es veu que n'hi ha en alguns països, i no tindre aquesta sensació de que a cada elecció ens estem jugant haver de tornar al punt de partida, o més enrere fins i tot... Jo ja fa anys que vaig deixar enrere la meua època de militàncies (la política segueix interessant-me per allò que deia Joan Fuster, però no els partits), i em fa l'efecte que fa també molt de temps que més que votar per a que governen alguns ho faig més per evitar que ho facen uns altres. Amb el futbol, veus, tot és més fàcil... Salut i moltes gràcies!
EliminaCom dius, gairebé res podem fer, però jo desig i vull que les properes no es quedin només amb promeses sense fets. I de tots els mals, que es quedi la dreta a l'oposició i l'extrema dreta desaparegui d'una vegada...
ResponEliminaEt desitjo que tot et vagi molt bé i ja saps que ens tens ben a prop. Llegir i escriure no són per a res males opcions per a recuperar-se, fins i tot la música.
Aferradetes dolcetes, Pep.
Subscric totalment el teu desig, Paula: si no desaparèixer --em sembla que malauradament els vents de la història bufen al contrari-- almenys que no tinguen cap opció de decidir sobre les nostres vides. I que més enllà de les promeses i dels càlculs estratègics, i assumint que tot és sempre molt més complicat del que ens agradaria --i que ,fa temps que crec que els canvis han de vindre també (o sobretot) per altres vies i no només de la ma de la política de partits-- es puga avançar realment, que és molt el que ens juguem...
EliminaMoltes gràcies per estar ahi, pels ànims i els bons desitjos. Pel moment, estic fent un bon recapte de llibres per a quan siga l'hora. I si, la música també ajudarà, n'estic segur :) Abraçada gran i moltes gràcies!