,_Mus%C3%A9e_de_la_R%C3%A9volution_fran%C3%A7aise_-_Vizille.jpg) |
| Alexandre Debelle, 1853, L'assemblée de Vizille |
--Disculpeu, senyor representant, però em veig obligat a insistir: allò que està debatent-se hui en aquesta honorable Assemblea és una proposició de llei per rebaixar el preu de la laca pels cabells a tots els il·lustres membres que en formen part. No entenc quina relació pot tindre això amb aquest tal Vildu, o Bildu (se’n diu així?) al qual no pareu de referir-vos, i que de fet no sabem ni qui és...
-- Filoterrorista, això és el que sou vós! Un filoterrorista i un bolivarià! I procomunista, també!
La meua proposta per als relats conjunts de maig, probablement influïda per la campanya electoral, o per allò que vaig llegint sobre ella segons a quins mitjans. Tan de bo poguera creure que la gent no li fa cas a les cortines de fum, i que allò que li interessa a l'hora de votar són les coses realment importants. Com la laca dels seus representants, sense anar més lluny...
N'hi ha tantes de cortines de fum, que aviat ens haurem de posar màscares antigàs per a no ofegar-nos.
ResponEliminaBon relat, Pep!.
Aferradetes.
Ni més ni menys, Paula: si en general la sensació d'ofec ja comença a ser notable, quan alguns s'hi fiquen en campanya pot arribar a ser angoixant. Diuen ara dels riscos de la intel·ligència artificial per tot allò de les "fake", però crec que allò que falta és un poc més d'intel·ligència natural; i potser de vergonya, també... Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaEn això s'ha tornat la política, un 50% de cortines de fum i un altre 50% de debats sobre la laca (o sobre qualsevol altra cosa que només interessa als polítics). I així ens va tot...
ResponEliminaMalauradament crec que tens raó, Mac. Sempre m'ha interessat la política, i em consta que, malgrat tot, encara hi ha qui s'hi dedica amb voluntat sincera de canviar les coses; però el corrent majoritari en les democràcies liberals, ací i arreu, va clarament en direcció contrària, i al remat, amb aquest panorama, allò que s'aconsegueix és que cada volta més gent es desil·lusione i es desinteresse; que potser, al remat, és del que es tracta... Salut i moltes gràcies!
EliminaDoncs sí, un relat molt curtet però molt clar, sobre com és la política d'avui en dia. Sobre cortines de fum i idees peregrines diverses que no paren de tenir els polítics. Quina llàstima que no hi hagui algú que sigui capaç de sortir d'aquest femer i generar una mica de confiança i de ganes.
ResponEliminaÉs cert que tot plegat desanima bastant, Carme. Pel nivell --en general, que sempre hi ha alguna excepció honrosa-- dels polítics i la política en conjunt, però sobretot per la sensació de què cada volta més la majoria de la gent no decideix el seu vot per cap raó racional, sinó en el millor dels casos per l'ambient general de suport o rebuig a una persona o unes sigles que ens transmeten els mitjans, les xarxes i tot el bombardeig de missatges --reals o fakes-- que ens arribem contínuament. I ja es veu, em tem, que no és una cosa exclusiva d'ací. Tan de bo, com tu dius, que entre tots siguem capaços de parar-ho: com menys confiança i ganes tinguem, més fàcils els ho posem als de sempre... Salut i moltes gràcies!
EliminaSí, sí, però eixe discurs els va bé. Mira com està la cosa açí. Com no espavilem s'ens fiquen al govern altra volta i estos, ja saps que no venen de visita.
ResponEliminajpmerch
I tan bé que els va, Jp. I potser el que pitjor em sap es veure a gent a la que li suposava un poc més de trellat, empassant-s'ho tot sense cap problema... No soc massa optimista, la veritat, i em fa una peresa immensa pensar en el govern (?) que pot esperar-nos als valencians i valencianes després d'aquestes eleccions, però mantindré l'esperança fins a l'últim moment. I si la cosa va malament, doncs a aixecar-se i a remar... una volta més. Salut i una abraçada! (i que tinguem un poc de sort, si és que la sort pinta res en tot açò...)
Elimina