No tot han de ser orquídies, deia l'altre dia, però tampoc és cosa d'ignorar-les si ens surten al camí. Poques, en tot cas i a diferència dels marcets, perquè sembla que han acusat més els últims anys severament eixuts (i, molt probablement, també la visible feina de sapa dels senglars). I encara que és cert que no em falten flors i plantes que amenitzen les meues recuperades passejades vespertines, reconec que retrobar un any més les abelleres m'ha alegrat especialment: no sabria dir molt bé per què, però ja fa temps que em fa l'efecte que aquesta primera primavera no seria la mateixa sense elles. I el blog tampoc.
Dient de retrobaments: tret de les mosques blaves, que creixen als oliverars de prop de casa, tant la fosca com la groga --que ja es veu que tot just acaba de començar a florir-- les vam veure a Castell de Castells, on vam tornar diumenge passat de forma imprevista. Després de molt de temps tractant de quadrar agendes, vam poder concretar per a aquell dia una trobada amb els amics i amigues que, fa ja uns quants anys, vam posar en marxa una associació anomenada opcióAitana, que tenia com a objecte promoure el debat sobre el model de desenvolupament dels nostres pobles de muntanya i de la què potser diré alguna cosa en un altre moment. El cas és que la trobada havia d'haver-se fet a Pedreguer, si no hagués estat perquè el cotxe que ens baixava a uns quants des del Comtat i l'Alcoià va decidir avariar-se just abans d'entrar a la Marina. Afortunadament, i encara que calgué canviar els plans sobre la marxa, el dia --amb caminada inclosa per paratges destacables i dinar al mateix poble-- va ser simplement magnífic; tan de bo que no haja passar tant de temps per repetir-ho.
