"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 20 de juliol del 2011

El dia del sacrifici


Demà, que ja l'hauré vist i sentit (hui només ho he pogut seguir per la premsa; serà cert això de que ha dit "ofrezco este sacrificio personal" entre rises?) ja hi haurà temps per als comentaris, les perspectives, les conseqüències i les valoracions; sobre el seu gest, sobre els judicis que venen, i sobre el que pot esperar-se del seu successor. Però hui, dia 20 de juliol  de 2011, amb un bon vent i barca nova, senyor expresident!, ja va que trina. I molts anys que vaja per davant.

21 comentaris:

  1. Només queda dir el que diu Homer: iuhuuu!

    ResponElimina
  2. Una temporadeta a Betera perquè el centren i després a Picassent.
    Salut i Terra

    ResponElimina
  3. Malgrat que es diu Alberto, (i no Albert), malgrat que parla en castellà, (almenys públicament, que està gent del PP en la intimitat... ja veus Aznar), almenys va demostrar valentia i, contra el seu partit,i especialment contra Camps, va demanar públicament TV3. Vull, per fi, ser un poc optimista,...i des de La Safor m'arrisque a creure que el fet de ser de Castellò serà positiu.

    ResponElimina
  4. Coralet, totalment d'acord amb tu, i amb Homer: iuhuuu!

    Francesc, no sé jo si arribarem ja a temps de centrar-lo, o valdria més donar-lo per perdut... Alternativament, podem deixar que s'acabe d'amoixamar i posar-lo --incorrupte, per suposat-- en alguna fornícula de la Seu.

    ResponElimina
  5. Tens raó, Àngela: amb totes les precaucions del món --que ja ens agafa un poc espatlats-- però m'apunte jo també a l'optimisme moderat, encara que siga per a variar un poc.. No vull dir-ho molt fort, però costa creure que algú puga actuar amb tant de cinisme i autoodi com ho ha fet Camps. I tens raó també en què és probable que, venint de Castelló, pugam esperar d'ell una mínima normalitat respecte a certes coses bàsiques. Tan de bo... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  6. Jo volguera dir que me n'alegre molt.

    No sabem com serà qui el substituirà, però al menys podem estar segurs de que se'n va un "buen pajaro", un xoriso, un deshonrat.

    Hui tenim una bona notícia que celebrar, sense dubte, demà ja vorem, no podem de desaprofitar este gran moment per a gaudir d'este triomf de la justícia.

    Au

    ResponElimina
  7. Des del Principat obro una bona ampolla de cava per a celebrar el seu comiat! (massa ha trigat)

    Ja fotut el Camps!

    ResponElimina
  8. Jo també me n'alegre bona cosa, David. Encara que m'haguera agradat que hagueren estat les urnes qui l'hagueren fet fora, encara que haja volgut humiliar-nos fins l'últim moment oferint el seu "sacrifici" a España, Rajoy i el Partido Popular (i als valencians i valencianes, com no, que ens bomben), amb la seua dimissió ens torna una mínima part de la dignitat que ens ha volgut arrabassar aquests últims anys. Demà serà un altre dia, però hui és un dia assenyalat... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  9. Brinde per això, porquet! Com diuen al meu poble, se'n va tard i lleig, però ja ens val ;) Gràcies, salut!

    ResponElimina
  10. Sí senyorrr... Camps, a casa, JA! Vaig a posar-me el discurset en qüestió XD
    Aquest home ja ho ha tingut bé, i q no vinga ara en històries de sacrificis personals que, damunt que té cara de retoret, voldrà fer-nos creure més mentides. Camps, si et creus q els burros volen i et vas pujar el llistó en guanyar les darreres autonómiques ja has vist q són els del teu partit els q than fet l'últim empentonet... T'havies convertit e l'ovella negra per uns tragets de res, i ara voldràs quedar de sacrificat: per a sacrificats, nosaltres! Així q ara estem de CELEBRACIÓ!

    Alfred, veuré de millrar el bloc i de veure com et pots adherir

    Avui contents contents!
    Cinderella

    ResponElimina
  11. posa una entrada nova prest amb una altra foto o no tornaré a entrar al blog!

    per cert, enhorabona, pareix que el sistema judicial intenta mantenir certa dignitat :)

    ResponElimina
  12. Et veig molt posat: borrec, sacrifici: Agnus dei qui tollis peccata mundi… però no a l'ex

    ResponElimina
  13. He vist el discurs de camps a canal nou i m'ha semblat la cosa mes ofensiva que he vist en molt temps.
    La poca vergonya i la caradura del personatge es dificilment superable.
    No estic tan content.No estic contente per el desprestigi que pateix i patira la generalitat com institució.
    No estic content perque la justicia esta siguent lenta com poques vegades amb aquesta historia i es pot preveure que molt poca gent implicada acabara pagant per els seus delictes.
    I per utim no estic content per que una vegada mes les decisions politiques es prenen molt lluny de terres nostres.
    salut
    dimoni

    ResponElimina
  14. calla, calla...que encara el veurem de ministre...però sí, el que va davant va davant i esperem que açò només siga el principi del fi.
    Salut i esperança

    ResponElimina
  15. Enhorabona al final ha caigut! tard però ha dimitit!

    ResponElimina
  16. Ja hauràs vist que el discurset té tela, Cinderella, per el fons i per la forma. Però mira, com tu dius: contents, i a empomar el que vinga. I endavant amb el blog! :)

    ResponElimina
  17. Imma, ja t’he fet cas, que tens tota la raó: tot plegat ha quedat una setmana quasi monogràfica de capellanets, i tot el que està bé està bé ;) ara, a veure si a poc a poc anem recuperant també nosaltres la dignitat...

    ResponElimina
  18. Tot s’apega, Vicicle, tot s’apega. Però tractant-se de borrecs i sacrificis, i encara que siga fora de data, també podria ser una adaptació de l’id al-ad·la... L'ex, en tot cas, ja s'apanyarà amb la justícia --amb la d'ací, i amb la divina... Salut!

    ResponElimina
  19. Ja se sap, dimoni, que les alegries dels valencians mai són completes (i tan de bo poguera pensar que algun dia ho seran, però també això em costa...). Però una cosa no lleva l’altra: ha marxat de la pitjor manera possible, a destemps, obligat pel seu amo i deixant una imatge patètica de prepotència i autoodi; però ha marxat. I d’ací arranquem, que açò només acaba de començar... Gràcies, salut!

    ResponElimina
  20. Senyoreta, de ministre, de director de la Pasarela Cibeles o de presentador d’un programa de varietats en Intereconomia: si alguna cosa hem après aquests anys amb ell, és que pot aconseguir tot el que es propose ;) I ja ens fa falta un poc d’esperança, encara que siga tan remota com aquesta...

    ResponElimina
  21. Tard i lleig, Elfreelang, però ho ha fet. Com es diu més amunt, no és que siga molt, però bé està i que no torne :)

    ResponElimina