"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 27 de novembre de 2011

La xarxa social


En aquesta època, és el tema principal i inevitable quan dos o més adeptes s'ajunten per xarrar-ne. Però moltes vegades és només una frase deixada caure de passada al mig d'una conversa, potser un comentari escoltat mentre es posa gasolina o fent un café en el bar. Però d'una forma o altra, se sap: "estan traent-ne en la Vall d'Ebo", "ahir, culets de cistella en Mariola", "en Sant Antoni comencen a eixir-ne, però encara està un poc parat..." són informacions que, aquestes setmanes i en aquestes terres, s'escampen ràpidament i de boca en boca, i que ajuden a configurar escenaris i programar prioritats. Sense necessitat de fòrums, féisbucs o tuíters, abans que la vida sense mòbil i internet fóra inimaginable, els boletaires ja constituïen una autèntica xarxa social, una comunitat més o menys local, circumstancial i passatgera, per la qual circulen fluidament les notícies i les novetats, en la què la informació es transmet, des de l'origen fins als receptors, a una velocitat (i, segons he pogut comprovar sovint, també amb una fiabilitat) realment sorprenent, i seguint canals i mecanismes elementals però indubtablement efectius.

Ho pensava hui, en Benicadell i sota la boira, on per cert no he vist res de trellat: uns poquets fredolics, un parell d'anisats i algun peu blau, però d'esclatasa-sangs cap ni un, ni en els rogles de tota la vida. La sensació, però, és que si l'oratge no es desbarata pot ser que encara hi haja sort, perquè la serra es veu amb ganes de moure. Ja veurem com pinta el cap de setmana que ve. Pel moment, demà, a parar l'orella; a veure què es diu en la xarxa...

8 comentaris:

  1. Vols dir que encara en vorem algun? Mira que fem el viatge des de València a la Mariola de cap! Que ací no tenim les teues xarxes socials i necessitem el teu blog, ja ja

    ResponElimina
  2. M'agrada aquesta xarxa social de boletaires... però diuen que els boletaires no expliquen els secrets a ningú! No et fiïs massa de les informacions! he, he,he...

    ResponElimina
  3. Doncs jo us puc dir que per Tarragona ja se'n troben, i és que el temps hi acompanya de valent! Ànims nois, que això li va d'uns dies!

    ResponElimina
  4. Enric, jo diria que si per com veig la serra, però igual són les meues ganes... I això de la "xarxa" és una cosa curiosa: gent major que no saps d'on treu la informació --supose que escoltant ací i allà--, però que la tenen i bona...
    Aquest diumenge tornaré a fer una ullada i ja et conte, no feu el viatge de bades ;) Salut!

    ResponElimina
  5. Ja podria ser, Carme, que de tot n'hi ha... Però en general, les informacions que circulen --que tampoc són molt detallades, tot s'ha de dir-- solen fer bastant fiables, si més no quant a les contrades on van eixint. El que sí que convé agafar-se amb molta precaució són les quantitats, que em fa l'efecte que els boletaires som com els pescadors: un poquet exagerats ;) Gràcies, salut!

    ResponElimina
  6. Gràcies, Judit! Jo vaig estar fa un parell de setmanes per la Tinença i el Montsià, i crec que feia anys que no ho veia tan sec i tan parat. Però hui mateix em deia també un company de la Sénia que la cosa comença a millorar, així que si el temps continua bo igual encara faig alguna escapadeta...

    ResponElimina
  7. De per conèixer aquesta xarxa també al Rosselló, sé que m'encanta força! Robellós i colomes, ja arribem!!

    ResponElimina
  8. Olivier, encantat de veure't per aquesta ta casa :) I molta sort amb la caça de bolets per aquelles terres (acó, amb un bon parellet de colomes, ja em donaria jo per ben satisfet...). Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...