Quan va despertar, ella encara seguia traient-se roba. "Sexe, hivern i dones fredolines, mala combinació", va pensar.
 |
| Imatge de la xarxa |
I ara jo podria dir allò de "qualsevol paregut amb la realitat...". O no. Mentre m'ho pense: bon cap de setmana, i abrigueu-vos bé; però sense exagerar...
Jo? ben tapadeta!! ;)
ResponEliminaBon cap de setmana, Pep!!
Aferradetes.
Si ja ho diu el refrany, lluna: "Pel febrer, set(-centes) capes has de menester"... ;)
EliminaBon cap de setmana i una abraçada!
Hi ha una solució per a les dones que estan molta estona traient-se la roba.
ResponEliminaAjudar-les.
Molt bona la Maria Coma.
Evidentment és així, xavier. Però hi ha voltes que, amb tota la voluntat del món, no t'acabes la faena ni fent hores extraordinàries (i per això hi ha qui ha de fer una becadeta entre mig, per agafar forces... ;)
EliminaSalut i moltes gràcies! (i Maria Coma, gran com sempre)
Ha,ha, ha... Molt bona, aquesta, Pep!!!
ResponEliminaXavier, això, això, ja ens agrada que ens ajudin...
Moltes gràcies, Carme :) Coses del fred, que ens destrellata les idees...
EliminaAls homes, que com saps som molt voluntariosos, també ens agrada bona cosa ajudar, malgrat els riscos que correm: jo mateix, per exemple, fa temps que utilitze la torradora de pa per escalfar-me les mans i evitar el terrible moment "fuig, fuig, que les tens gelades!!!"... Una abraçada i bon cap de setmana!
ResponEliminaVinc de casa de la Maria Josep Escrivà. He descobert el teu bloc gràcies al seu últim post. En tot cas, m'encanta i me n'he fet seguidor. Felicitats per la teva dedicació!
Abraçades, des de El Far.
Motes gràcies, Jordi! Maria Josep, sempre movent complicitats des de la seua acollidora casa...Benvingut, ens llegim, una abraçada!
EliminaAra no sé si respondre al Jordi, o a l'Alfred Russel, o a Monterroso, o als beneïts follets vinguts del fred que, vosaltres direu el que voldreu, però a mi em fan gana d'acostar-me a la calentoreta humana de qui sap propiciar-la.
ResponEliminaI la qüestió és que, llegint l'última entrada d'El far a trenc d'alba pensava que, a l'autor de La línia de Wallace, li devia agradar allò; i llegint les entrades del nostre benvolgut senyor Russel pensava que havia d'arribar el moment en què la Línia i el Far s'acabaren coneixent. I ara descobrisc amb alegria que ha arribat aquest moment i, sabeu que...?: que "casa meva és casa vostra si és que hi ha... cases d'algú!"
Que visca l'apassionant món dels blocs. I abraçades agraïdes cap al Far, i abraçades igualment agraïdes a la Línia, per la seua funció d'imant que atrau les persones boniques.
La màgia de la blogosfera de nou, Maria Josep; i de persones com tu, que reparteixen generosament la seua calidesa fins i tot en el més cru dels hiverns... Gràcies, també, per acostar-me al Far, extraordinari.
EliminaI beneïts siguen els follets, vinguen d'on vinguen. Una abraçada i endavant, sempre!
Vigila amb la torradora, que de gelades a cremades hi va un pas. Molt fredolina devia ser la dona de la foto, no?
ResponEliminaDiu que val més prevenir que curar, Teresa, que després ve una bufadeta d'aire, que diuen al meu poble, i tot són catarros i refredats... ;)
EliminaRes, les mans volta i volta i ja està, que tampoc s'ha d'exagerar... Salut i moltes gràcies!
No sé perquè he recordat una dita: molta roba i poc sabó, i tan neta que la volen i, a sobre, que faci olor.
ResponEliminaGràcies per posar aquesta música, Alfred.
Molt bona dita, Consol, no l'havia sentida mai. I ben escaient, també; me l'apunte... Gràcies a tu, salut!
Elimina