"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 27 de maig del 2021

Tot és nou



Quin doll d'aigua a la font
                                       ara que és vespre,
i la lluna s'afanya a pujar la carena!
I ronda el ca fidel a la serena
perquè al seu amo capritxós i destre
plau-li besar l'amada sota la lluna al vol
en el porxo del barri de la masia quieta
adormida pels grills,
                                missenyors de la cleda i dels pins.

Quin doll d'aigua a la font
                                       ara que és vespre,
i el vent també és a jóc.
I els romanins només, desperts, escolten,
perquè demà al matí puguin parlar d'amors
amb les farigoleres fins l'hora de la sesta,
que és quan reposa el pou
i canten les cigales esguardant la ginesta,
i ells agafen el son.

Quin doll d’aigua a la font
                                        ara que és vespre,
i la lluna ha assolit les cimes cobejades,
i l'estrella primera
                            lluerna dels camins
és perduda entremig les immenses miríades
i als confins de la terra
tots els enamorats es besen i s'estrenyen,
de l'una a l'altra serra. 
Quin doll d'aigua a la font
ara que tot és nou perquè la lluna és plena.

                Joan Salvat-Papasseit, Poema sense acabar 






8 comentaris:

  1. Quins béns de la natura, l'aigua i la lluna!

    Gràcies pel poema.
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. I que diferent seria la poesia, sense elles...

      Gràcies a tu, lluna ;) Salut i abraçada!

      Elimina
  2. És preciós aquest poema, em fa viure aquesta natura com si m'hi trobés.

    "Quin doll d'aigua a la font!" Són paraules meravellades que em venen al cap sovint quan veig un doll potent. L'aigua sempre és màgica per a mi. I aquest vers em ve al cap. Però, en canvi no recordava gaire la resta del poema, i val la pena llegir-lo molts cops. Grácies!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tractant-se de Papasseit, em costa parlar de poemes preferits perquè crec que m'agraden quasi tots, però aquest podria ser un d'ells; com tu dius, traspua la màgia de la natura, i ho fa amb una senzillesa que corpren... Gracies a tu, abraçada!

      Elimina
  3. La lluna, l'aigua, la poesia, la música...
    La ment i el cos agraeixen aquests dons.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot és nou perquè tot es mou (la lluna, l'aigua, la poesia, la música) i fa que el cos i la ment es moguen al seu compàs... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  4. El poeta toca la fibra, dels records, les il•lusions i l'optimisme!... i si l'escoltes de l'Ovidi, és la millor teràpia per a un diumenge de vesprada!!
    Gràcies :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Mai li estaré prou agraït a l'Ovidi per donar-me'l a conèixer, a Papasseit. I per moltes coses més...

      El posem, no?

      https://www.youtube.com/watch?v=CHpwnKxAefY

      Salut i abraçada!

      Elimina