"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 31 de desembre del 2021

Bon any



Potser la situació, just a les portes d'un any per començar i a peus d'una venerable savina nou voltes centenària, hauria requerit, no sé com dir-ho, un poc més de misticisme. Però és curiós que haja estat ara, mirant-me les imatges, que hi haja reparat, perquè en aquell moment em vaig limitar --ho recorde nítidament-- a menjar-me l'entrepà i a admirar el port majestuós i la sòbria bellesa de l'arbre i de l'entorn en el qual creix, mentre tímidament el primer sol del matí començava a tocar les seues branques. I si no em va nàixer, allí mateix, cap pensament presumptament solemne o transcendent sobre el pas del temps, la capacitat de resistència o les virtuts de la tenacitat i la perseverança, trobaria inoportú i fins i tot un poc indecorós tractar de fer-ho ara. Em permetreu, doncs, que ho deixe així, perquè al remat aspirar simplement a seguir gaudint de la bellesa, siga com siga que se'ns vulga presentar, no deixa de semblar-me un bon propòsit per a l'any que està per començar. Que tingueu, de tot cor, un feliç 2022. 




El Alto de las Barracas, cim culminant del País Valencià amb 1.837 metres d'altitud (a penes 23 més que l'emblemàtic Penyagolosa, a qui durant molts anys se li va atribuir aquest honor) ha estat l'última muntanya a la que hauré pujat aquest 2021 que donarem per tancat en unes hores. Un recorregut magnífic pel sempre estimable Racó d'Ademús, no solament pel cim --al que potser li falta, per al meu gust, un aire un poc més de 'pic' i unes vistes més obertes-- sinó també, i sobretot, pel camí i els paisatges que cal travessar fins arribar-hi, molt especialment els extraordinaris boscos de savina --jalonats, ja ho heu vist, per exemplars centenaris-- i les bellíssimes pinedes de pi rojal amb savina muntanyenca que caracteritzen aquestes altures de la serralada Ibèrica. I quant a l'any, doncs que voleu que vos diga... Ho deixarem també --ja ho deia l'altre dia-- en que se m'ha passat molt ràpid, i que ha estat, tot plegat, un poc estrany, cosa que no hauria de sorprendre venint des d'on veníem. Tan de bo que les foscors --moltes-- que encara persisteixen es vagen esbandint en l'any que ara comença, i que vosaltres (i nosaltres) ho vejam. Bon any, de nou, i als mallorquins i mallorquines, feliç Diada!









6 comentaris:

  1. La bellesa del paisatge ens mostra, una vegada més, què minúsculs som!.
    Aquest any l'empenyerem amb més força, sobretot pel que ens hi juguem.
    Gràcies, per la part que em toca!😉

    Aferradetes fortes, salut i bon any!.🥂

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula :) Aquelles terres que confinen amb l'Aragó tenen un atractiu especial, i poder-les recórrer amb calma --hi vaig amb certa freqüència, però sempre per feina i amb el temps justet-- ha estat una manera magnífica d'acomiadar el 2021. Quant al 2022, que es vaja preparant perquè no li donarem opció: empenyerem tant que no tindrà més remei que ser un any com cal... Abraçada gran i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Bon any 2022, Pep, i que sigui ben muntanyenc i ple de coses boniques.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies i igualment, Carme :) Que no ens falten mai, de coses boniques, i que mai no perdem la capacitat de meravellar-nos amb elles. Salut i abraçada!

      Elimina
  3. Que el 2022 et dugui moltes sorpreses. I totes bones!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, xavier, tot i que amb retard molt bon any també per tu i els teus. Que el 2022 ens duga muntanya i paisatges, i calma per poder-los gaudir. Salut i abraçada!

      Elimina