"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 20 d’abril del 2022

Becquerianament


Tal i com estava anant la temporada, amb poquíssims exemplars deixant-se veure fins ara pels cels del poble i el solitari niu visiblement danyat per les inclemències de l’hivern, les meues expectatives de que les oronetes cuablanques tornaren a la finestra de la casa veïna, en la qual es van instal·lar un poc sorprenentment la passada primavera, eren més aviat remotes. Però des de fa uns dies, una animada parella d’aquests ocells ha començar a deixar-se veure per la rodalia i tot sembla indicar, per la intensa activitat que despleguen entrant i eixint del niu, que estan considerant la possibilitat de tornar-hi per criar. I tan de bo que finalment siga així, perquè ja sabeu que a mi, per intranscendents que siguen, aquestes coses sempre em resulten agradables, i més encara quan es tracta d’unes aus entranyables per les quals ja he manifestat altres vegades la meua especial predilecció. Així que, a falta de poder-ho confirmar els pròxims dies (hui plou de nou, i ja no hi veig el mateix moviment) m’haureu de permetre que, almenys per un moment i perquè em sembla que l’ocasió ho demana, em pose un poc becquerià per dir-vos que sembla que les oronetes --fosques, ja sabeu, només segons des d'on miren-- han tornat. I que si són, o no, d’aquelles que van aprendre els nostres noms, em sembla ara com ara un assumpte irrellevant.




 

6 comentaris:

  1. Espero que les noves pluges no les facin marxar i que et permetin veure les cries. Pel que sembla, el nieró (niu) està fet.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. No ho veig molt clar, Paula; ara a penes si els veig acostar-s'hi, i em tem que enguany no els faltaran nius (o nierons, preciosa paraula que no coneixia) buits als quals instal·lar-se... Veurem com queda tot plegat, però almenys veure-les volant pel poble ja em sembla un bon senyal :) Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Tenir un niu d'orenetes a l'abast de la mirada és molt bonic.
    M'hi he passat estones veient com anaven i venien alimentant les petitones... seria tot un plaer.

    A veure si arriben a habitar-lo.

    M'has fet somriure amb el teu final, tens tota la raó: és totalment irrellevant que sàpiguen o no els nostres noms. En canvi, a mi, em sembla molt bonic i fins i tot important que sigue nosaltres els que sapiguem el noms dels ocells que ens visiten.
    I tu ens hi ajudes sovint.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quan vinguérem a viure a aquesta casa, les oronetes (comunes) hi criaven a un cobert que havia estat garatge, i era un autèntic goig anar seguint-les i veure els pollets créixer... Després deixaren de vindre, diria que perquè les plantes del pati cresqueren massa i ho tenien més complicat per arribar-hi (llavors encara no teniem les gates), però no he perdut l'esperança de que tornen algun dia. Quan l'any passat s'hi instal·laren aquestes de cua blanca a la finestra del costat, em van donar una alegria, però ara crec que ja puc confirmar que enguany no repetiran: es veu que van estar uns dies de tempteig, però deuen haver trobat un lloc millor i que demana menys reformes ;)

      La imatge de Bécquer és bonica, però jo també ho veig com tu: allò important, si de cas, és que siguem nosaltres els qui sapiguem anomenar-les. I sobretot, que seguisquen tornat a visitar-nos cada any, i per molts més... Moltes gràcies i una abraçada!

      Elimina
  3. A veure si hi ha sorteta i s'hi estableixen. Els hem de facilitar els llocs per a criar, que cada vegada ho tenen més difícil amb les noves construccions i la mania de la gent de desfer els nius. Sempre és un goig veure-les.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja fa anys que em roda pel cap posar-los a casa nius prefabricats a veure si s'animen, però com que tenim el cabet a la faena sempre me'n recorde massa tard. Ara, ja veus que quan els pega bé tampoc es calfen molt el cap: de tots els llocs que hi ha al poble per fer nius, aquesta finestra hauria estat dels últims pels que hauria apostat, i ja els va anar bé. Estiguen on estiguen, espere que els vaja molt bé malgrat aquesta estranya primavera... i sobretot que tornen l'any que ve, com li deia a Carme, i que puguem tornar a celebrar-ho. Salut i moltes gràcies!

      Elimina