"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 20 de maig de 2022

Pròpiament riu

Havent estat trescant, les últimes setmanes, per la part de més amunt i la de més avall, era precís deixar-se caure també pel tram més conegut de la part alta del riu Vinalopó, on no sol faltar mai el cabal i on el canvi de paisatge no ha estat, per això, tan sorprenent. Però si que es nota, en l’aigua i la verdor, la bona temporada, i va estar un matí entretingut i divertit perquè el riu ha ocupat ací i allà trossos de senda i, al remat, anar fent camí en bona companyia i amb els peus a remulla, ara que el sol comença --massa prompte, pel meu gust-- a deixar-se sentir, sempre fa goig. I potser podria dir alguna cosa més d’aquests racons entranyables que m’estime especialment, com també del mateix riu que comença a viure com a rambla i que només ocasionalment arribarà a veure la mar de Santa Pola perquè li traiem abans l’aigua i la vida fent que s'esfilagarse en mil séquies. Però encara que siga un poc impropi després del que vaig dir l’altre dia dels blogs i d’altres xarxes, em perdonareu que hui em remeta simplement a les imatges, que no crec que valguen més que mil paraules però que tampoc van malament per deixar que aquestes últimes descansen una mica. I al remat, contradir-se a un mateix de tant en tant sempre m’ha semblat un exercici saludable. Bon cap de setmana!





D’ençà que vaig saber de Vangelis per primer cop --el pare d’un bon amic tenia gustos musicals un poc peculiars, i a sa casa igual s’escoltaven els Aphrodite’s Childs com Albedo o Spiral-- la seua música m’ha acompanyat en moltes èpoques de la meua vida, sobre tot en aquella fase adolescent de fascinació pels sintetitzadors, el rock progressiu i la New Age a la què, ho he de reconèixer, mai no he acabat de renunciar del tot. Gràcies, mestre, per tantes bones estones; estic convençut que el deu de la Música Electrònica, cosí germà del de la Biomecànica, t’haurà reservat un lloc de privilegi en el seu cel. 





6 comentaris:

  1. Que bé has captat l'esquirol, (que treballa mentre els altres fan vaga)

    El nom de la travessa pirinenca "Carros de Foc" està inspirat en el de la pel·lícula que tan genialment va musicar Vangelis.

    ResponElimina
    Respostes
    1. En efecte, xaxier; aquest, de vaga, res: el cabet a la faena, i pel que es veia bastant emprenyat perquè l'estàvem entretenim de tot el que tenia per fer... Un bon amic que investiga aquestes coses (l'Alejandro Martínez Abraín) planteja que, després d'haver promogut que durant segles els animals amb caràcter més tímid davant els humans --els shy, en diu-- tingueren avantatge perquè si no directament se'ls carregàvem, ara estem afavorint els exemplars audaços --bold-- que no ens temem i se'n beneficien, entre d'altres coses, de tot el menjar que rebutgem i de fer-los la feina de mantindre a ratlla molts dels seus depredadors. Pel moment és una hipòtesi, però esquirols, guineus, senglars i molts altres casos semblen donar-li la raó...

      Vaig estar dubtant precisament de posar "Carros de foc" (i també vaig pensar en "To the unknown man", que em porta molts records), però escoltar Vangelis mentre parla Roy Batty és simplement insuperable... Salut i una abraçada!

      Elimina
  2. I el gust que dóna veure l'aigua que corre i la vida què porta!... De vegades, sí una imatge val més que mil paraules, com pot fer-ho una cançó també... digues-me rara!.😉

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Amb aquestes calors extremes que ens han vingut damunt de sobte (per sort, sembla que s'acabaran aviat) no han de passar moltes setmanes abans que trobem molt a faltar tanta aigua, així que convé gaudir-la ara que encara podem. I no ho crec pas, que sigues rara: potser el llenguatge de les imatges em costa una mica més de copsar, però la música m'apunta directament al cor i em sol deixar, literalment, sense paraules ;) Moltes gràcies i una abraçada, Paula

      Elimina
  3. La veritat és que enguany, amb tota la pluja, la trilogia del Vinalopó ha sigut espectacular. Com bé dius sorprenents les parts alta i més baixa, que no solen portar aigua, o com a mínim no tanta com enguany. Com diu al monòleg, "he vist coses que vosaltres no us creuríeu". Veurem quant de temps passarà per veure un episodi com aquest, ja que sembla que el seu període de retorn és de tota una vida... o no.

    ResponElimina
  4. Molt bo això de la trilogia, Rafa; m'ho apunte ;) I encara n'haguérem pogut fer el Quartet (una cosa com el d'Alexandria) si ens haguérem allargat cap al Molí l'Ombria, que també ha de fer goig de veure enguany... Em tem, en efecte, que hauran de passar anys per tornar a veure una primavera com aquesta; potser no per les quantitats, que ja es veu que la cosa va com va (i "el temps s'acaba i no fem res", cantava la Gossa Sorda) però si pel trellat, impropi per aquestes latituds, que ha tingut per caure. Almenys, crec que aquesta primavera l'hem aprofitada tant com mereixia (i si calma la calor, encara l'aprofitarem un poquet més...). Salut i moltes gràcies, també per totes les caminades compartides

    ResponElimina