"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 25 de maig de 2022

Canvi de cicle (relats conjunts)

 

Thomas Cole, 1836, The Course of Empire: Destruction

--Llavors, un vel funest de caos i desesperació es va estendre sobre els nostres caps; tot el que s’havia bastit durant molts anys amb esforç i patiment, tot allò en el que creiem, s’ensorrava irremissiblement davant dels nostres ulls atònits, sense que ningú trobara la forma de posar-hi remei. Desapareguts els herois antics que tantes voltes ens havien conduït a la victòria, aquells que estaven cridats a substituir-los no van estar mai a l’altura d’allò que s’esperava i les derrotes, sovint a mans d’enemics que poc temps abans hauríem considerat molt inferiors, van esdevindre penosament habituals. La resignació i la desesperança es van convertir en els nostres companys fidels de viatge.

 --Mira, francament, crec que estàs exagerant. Val, és cert que no s’ha guanyat cap títol i que no ha estat una bona temporada, però sense voler treure gens de culpa a qui la té, aquestes coses passen, nosaltres mateixos ja hem passat abans per tot això i sempre hem trobat la forma de superar-ho, i crec que podrem fer-ho també ara. A poc que millore la situació econòmica, amb tota la gent jove que tenim i si deixem treballar l’entrenador, estic segur que tornarem a estar al lloc que mereixem. I al remat, tampoc cal posar-se tan dramàtics, que només és futbol.

--Resignació i desesperança, ja t’ho dic jo, poca cosa més ens queda. I ja només ens falta que vagen aquells i amb un parell de rebots a l’últim minut acaben guanyant també la final: “Els quatre primers actes ja passats, un cinquè tancarà el drama amb el dia”...

 

La meua aportació als relats conjunts de maig, sobre la qual em limitaré a dir que tot i estar escrita com a diàleg podria haver estat perfectament un soliloqui. Almenys no podem dir que la caiguda no s’hi veia vindre des de lluny... 



8 comentaris:

  1. Mira que el quadre m'agrada poc, o millor dit, gens ni mica; però m'encanta que tant tu com en Mac li hàgiu pogut treure el suc d'aquesta manera.😉
    Enhorabona!.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula :) La veritat és que el quadre --gosaria dir que tota la sèrie, que vaig buscar per curiositat-- no és, deixem-ho així, d'un estil que em motive especialment, i malauradament no ens falten ara com ara motius per pensar en destrucció, però m'he estimat més llevar-li un poc de ferro. Perquè al remat, no només és futbol: l'equip de les xiques --del Barça, evidentment-- ens està donant enguany moltes alegries... Abraçada i moltes gràcies! (i el relat d'en Mac, magnífic com sol ser habitual; m'ha encantat :)

      Elimina
  2. Hi ha "desgràcies" que, sense deixar de ser-ho, es poden relativitzar més fàcilment que d'altres i les derrotes futbolístiques en són un bon exemple. M'ha tret un somriure amb aquesta visió de la "destrucció de l'imperi" que depèn del fet que la pilota entri o no dins la xarxa. Ben trobat!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mac :) M'agrada el futbol, ho reconec, però cada volta m'encén més el forofisme extrem i irracional que es promou des de certs mitjans, com si no hi haguera coses infinitament més important que allò que, al remat, només és un joc que hauria de servir per divertir-se... I això, per no parlar de l'obscenitat dels diners que es mouen: si el món no s'acaba per les comissions dels bancs, és molt probable que ho faça per les comissions de traspàs d'alguns futbolistes... Salut i abraçada!

      Elimina
  3. Us admiro de saber posar humor en una imatge com aquesta. Jo reconec que sovint soc molt literal, però no li he trobat la manera… un aplaudiment, Pep.

    He tornat a llegir el que ens poses a l'enllaç, he, he, he… anem de mal en pitjor, (pel que fa als quadres dels RC) no pas als teus textos.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Carme ;) Com sempre, tractant d'agafar-ho amb un poc de sentit de l'humor, que ja ens fa falta: és cert que la imatge esgarrifa un poc i no mou molt a l'optimisme, però em tem que una ullada als periòdics no resulta molt millor... Salut i abraçada!

      Elimina
  4. Aquesta "destrucció" no resultarà tant fatal com la del quadre, afortunadament !..... Millor trobar-hi el punt de vista optimista i ni defallir a la primera. Això és qüestió de temps , no hi ha mal que duri cent anys ! :DD
    Salut !!

    ResponElimina