"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 8 de juliol del 2011

Carpe diem (ara en poder)

Els embulls, les reorganitzacions i els embolics de la faena i la seua rodalia, on encara queden moltes peces per encaixar i unes quantes incògnites –potser massa-- per aclarir. Els maldecaps de demanar altes, permisos i llicències imprescindibles per a la casa que espere poder ocupar en breu en els Camins al Grau de València. La bascosa calor diürna i, especialment, la nocturna, que més d’una nit --i més de dues-- ha convertit la son en una utòpica aspiració tan legítima com inassequible. Les periòdiques irrupcions dels histriònics i recalcitrants feixistes autòctons (i les reaccions, sospitosament tèbies, que segueixen despertant les seues agressions execrables en segons quins àmbits del poder, la política i la societat valencianes). Les molt més subtils però igualment tòxiques actuacions d’una colla d’hipòcrites desvergonyits que no dubten en seguir utilitzant la calúmnia, la manipulació i el sectarisme per acusar-nos precisament del que ells practiquen i, ja de pas, recordar-nos –en nom de la seua llibertat i les seues lleis-- que els nostres drets són menys importants que els seus… Entre unes coses i altres, el millor que pot dir-se d’aquesta setmana és que sembla que vol acabar-se, i no seré jo qui faça res per impedir-ho.

Han estat dies de contenció teologal en els que he fet esforços notables per mantindre, malgrat tot, una actitud prudent i constructiva; en què he hagut de tirar mà dels ja escassíssims vestigis de la meua confiança en el sistema, i en què he procurat no perdre totalment l'esperança que algú, en algun lloc remot de l'organigrama, conserve un poc de trellat i sàpiga el què està fent. Però com que tot això cansa molt, i tampoc no espere molt de la setmana que ve pel que fa a la majoria dels assumptes abans esmentats, he decidit que aquest cap de setmana quasi que em posaré terriblement frívol i empedreïdament hedonista, i a veure que passa. I dilluns que ve, si de cas, ja tornaré a pensar en el postero, que açò són quatre dies. I tres nits, diuen.


3 comentaris:

  1. Vaig a copiar-me...posar-se terriblement frívol i empedreïdament hedonista era, no?...això és exactament el que pense fer :)

    ResponElimina
  2. Jo ja he començat pels pecats de la carn... curada: unes llesquetes d'un pernil que ens va tocar la setmana passada en una rifa --que crec que és la primera volta que em toca res--, uns gotets d'"Almoroig" de microvinya, i d'aci arranquem ;) Salut i a gaudir-ne!

    ResponElimina
  3. La frivolitat ben entesa comença per u mateix. El que no acabe de veure és en què pot consistir la frivolitat d'un ciclista, però deixeu-me cinc minuts i us ho diré. I si no, m'ho inventaré. Salut i benvingut a l'Avinguda, o al tocar. Si l'Oronet és el melic del món, l'Avinguda del Port és el centre de l'Univers. Ho sento pels alcoians ;-)

    ResponElimina