"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 6 de desembre de 2020

Entretenir-se


La veritat és que, quan es tracta d'esplaiar-se, relaxar-se o passar agradablement el temps, que ve a ser la definició d'entretenir-se (de torbar-se, solem dir en el meu poble a desgrat d'altres accepcions del verb), no vaig curt d’opcions i d’aficions entre les quals escollir. De moltes d’elles –la muntanya, per suposat, però també la guitarra, el col·leccionisme o la jardineria, per esmentar-ne algunes-- he anat deixant rastre en aquestes planes, que no deixen de ser, si bé es mira, un altre entreteniment. Però hi ha una activitat estrictament enquadrable en aquest àmbit, a la que he dedicat des de fa anys un temps no desdenyable, i que no soc conscient d’haver esmentat mai ací: va, com quasi tot en mi, a temporades, però m’agraden molt les maquetes i el modelisme, en les seues diverses manifestacions, des dels trens a escala (H0, en el meu cas) fins als vaixells, modalitat aquesta que he començat a practicar no fa molt però que reconec que està agradant-me bona cosa.

Dins del modelisme, però, tinc una debilitat especial per les maquetes de cases, monuments i altres edificacions. Hi vaig començar, sobre tot, com a a complement a allò dels trens, fins que vaig descobrir els models d'esglésies romàniques, moltes d'elles pirinenques, de les quals almenys tres empreses --totes catalanes, si no m'equivoque-- comercialitzen un catàleg ben assortit. Es tracta, com probablement sabeu, de muntar primer una estructura predissenyada de cartró, i anar bastint després sobre ella amb peces de ceràmica de diferents tipus fins completar el model. Des de llavors, quan he tingut l'oportunitat (o la necessitat) d'entretindre'm, aquestes maquetes han estat una aposta segura i plena d'avantatges: no embruten ni requereixen equipament especialitzat, no són massa complicades però el resultat és aparent, o a mi m'ho sembla; però sobretot, i almenys també en el meu cas, això d'anar posant-hi pedreta rere pedreta té un efecte tranquil·litzant, quasi hipnòtic... sempre i quan hom mantinga sota control l'efecte "vinga, va, una filera més i ho deixe". 

Aquesta que vos mostre més amunt, i que no diré encara quina és per si algú vol jugar a endevinar-ho (una pista: està a les Valls d'Àneu i, a més del campanar, té una torre que és un antic comunidor), és la que tinc entre mans des de fa algunes setmanes, i tot i que no queda molt per acabar-la, em durarà encara un poc perquè estic aprenent a prendre'm amb calma fins i tot les coses que faig per prendre-m'ho tot amb calma, ja  siga la muntanya, el col·leccionisme, fins i tot les maquetes o el blog. Totes elles, per cert, activitats que fins ara tenia com a amenes, vagament edificants i, en general, pròpies de gent relativament normal; però després de consultar la llista d’entreteniments de la viquipèdia, on hi apareixen com a opcions apostar, beure o el sexe –supose que "drogar-se" els deu haver paregut un poc excessiu—  ja no sé què pensar...



Dues més, de les primeres que vaig fer, i a les que tinc per això certa estima especial: Sant Joan de Boí i Sant Climent de Taüll; per cert, a més de romàniques, han de ser de llocs als quals hi haja estat. Maniós que és un...



10 comentaris:

  1. Bona cosa per a entretenir-se. Una feinada i molta paciència. Enhorabona!👏
    Aferradetes.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Com deia la meua avia, "a qui no té faena deu li'n dona". Que ve a ser, si fa no fa, com això de pentinar gats ;)

      Moltes gràcies, abraçada!

      Suprimeix
  2. Molt ben construïdes aquestes ermites de Taüll. En aquesta "torbació" no coincidim.
    En la muntanya, la guitarra i algun col·leccionisme sí que coincidim.

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. No són poques coincidències, Xavier. Amb el col·leccionisme un poc abandonat i la muntanya a penes retrobada, maquetes i guitarra (renovada: acabe d'estrenar una Fender Squier, que ja tocava) han estat els meus entreteniments preferents els últims mesos. Ara, espere tornar prompte al Pirineu, necessite veure més esglèsies per a construir-les després.. ;) Salut i abraçada!

      Suprimeix
  3. M'ha agradat molt saber que torbar-se, com entretenir-se, també té un cert doble sentit. De fet és el mateix de "passar el temps" però en les dues vessant de fer alguna cosa per gust i per plaer o l'altra de no anar per feina o de perdre el temps amb altres coses que la que estava prevista. Per aquí a dalt utilitzem entretenir-se invariablement en els dos casos, i en canvi torbar-se només en el segon.

    Crec que és el conjunt de Son. No hi he estat mai, però m'agradaria. M'ha encantar conèixer un altre estil de comunidor. En conec dos i tots molt petits i d'una sola alçada. Un a Porqueres prop de Banyoles i l'altre a Serralonga, al Vallespir de Catalunya del nord.

    Comunidor o conjurador de Serralonga

    ResponSuprimeix
    Respostes
    1. Ha de ser bonic fer aquestes maquetes... crec que a mi també m'agradaria, tot i que no ho he provat mai, però m'agraden els puzles i això tè alguna cosa de semblant.

      Suprimeix
    2. Perdó, és Serrallonga, els dos cops que l'he escrit, es veu que m'he menjat una ela. O ha estat el teclat que sempre em fa de les seves...

      Suprimeix
    3. En efecte, Carme, és l'església de Son, un racó encissador en les precioses Valls d'Àneu :) No n'havia sentit a parlar dels comunidors fins que hi vaig estar --no conec cap exemple al País Valencià, més enllà d'algun peiró o creu coberta que potser tindria també aquesta finalitat, però que no sé que se'n diguen així-- i, pel que sé, solen ser com tu dius, petites construccions obertes als quatre vents; en tot cas, trobe fascinants tant les edificacions en si com l'ús al qual es dedicaven. M'apunte Banyoles i Serrallonga, a veure si ens des-perimetren aviat.

      També m'agraden els puzzles, i tens raó, si que s'assembla bastant i segur que t'agradaria; i a més, la maqueta té l'avantatge de que, una volta acabada, ocupa menys espai ;) I molt interessant també el que dius de les paraules: al menys a la meua zona, "torbar-se" s'utilitza indistintament en els dos sentits que dius, però pràcticament s'ha perdut amb el significat --que els diccionaris solen posar primer-- d'alterar-se o trastornar-se; només em ve al cap que es mantinga en alguna expressió feta, com "semblar un poll torbat", que em deien a casa de petit quan anava despentinat... Salut i abraçada!

      Suprimeix
    4. M'encanta l'expressió "semblar un poll torbat", no la coneixia, però me l'apunto!

      Torbar-se com a alterar-se o trastornar-se, jo ho he llegit moltes vegades, i fins i tot ho he escrit també algun cop, però no ho he sentit mai en el llenguatge oral. Es perd.

      Suprimeix
    5. No com a transtornar-se, és cert; però fins fa poc encara se sentia a la meua comarca "torba" com a sinònim de mareig lleu ("li ha pegat el sol i li ha agarrat una torba"). Tens raó, Carme. Van perdent-se expressions i formes de dir, i anem perdent amb elles part de la varietat que ens fa tan rics...

      Suprimeix