"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 3 de maig de 2011

Idurar n Watlas


Aquesta vegada no va haver cim: el fort vent i una nevada intensa no ens deixaren ni intentar-ho. I sap greu perquè la vesprada anterior, fent un passeig d’aclimatació des del refugi del Tubqal i amb un temps perfecte, vam quedar a prop d’arribar-hi, però el pensament de fer l’ascensió amb més tranquil·litat al dia següent (no es preveia, en principi, un oratge tan roín) va fer que ho deixàrem córrer... Aquesta ha estat –junt amb el record permanent del recentíssim atemptat a Marràqueix: emocions molt intenses ahir, a la porta del Restaurant Argana, en la plaça de Djemà el Fna— l’única ombra d’un viaje curt però magnífic. Poca cosa es pot copsar, en tan poc temps, d’un país com aquell. Però, amb un poc més de calma, potser que escriuré algunes ratlles sobre la impressió que m’han causat els seus espectaculars paisatges muntanyencs, els suggeridors llogarets de pedra i tapial que s’escampen per la vall del riu dels Aït Mizzane, i l'amabilitat i el caràcter de la gent que hi viu. Pel moment, vos deixe algunes imatges, i la intenció ferma de tornar ben prompte a aquelles muntanyes del Watlas; i no solament perquè m’ha quedat el cim per fer.






2 comentaris:

  1. Oooh! Quina llàstima! Doncs mira, aquest any hi volíem anar amb un amic, però finalment hem decidit esperar l'any que ve a veure com evoluciona el sarau polític del Marroc.

    Si l'any que ve és possible segur que ho intentarem! I amb les fotos que has penjat, encara més!

    Ànims, el Toubkal segueix allà, esperant els seus muntanyencs!

    ResponElimina
  2. Ja saps que la muntanya mana, porquet, així que paciència i a la pròxima serà... Perquè espere que n'hi haurà, de pròxima, i més prompte que tard: havia llegit i m'havien contat molt d'aquestes muntanyes, però la veritat és que m'han impressionat més que no em pensava. I, tot i el moment especialment inoportú en que vaig anar-hi per alló de l'atemptat, hem estat molt tranquils, la gent m'ha semblat tremendament amable i acollidora i la infraestructura --refugi, guies-- més que suficient i molt digna. Així que endavant amb el vostre viatge; potser ens trobarem per allí ;) Gràcies, salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...