"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 2 de maig del 2022

De rambla a riu

Si preguntàreu, a alguna persona de la zona, sobre el lloc on naix el riu Vinalopó  --un dels tres corrents fluvials principals, junt amb el Clariano i el riu d'Alcoi, que tenen la capçalera de les seues conques en la important unitat  hidrogeològica que constitueix la serra de Mariola-- allò més probable és que vos dirigira a l'encisador enclavament de la Font de la Coveta, on un brollador que naix de l'escletxa de la roca alimenta amb un cabal variable però permanent el llit del riu, que a partir d'ací discorre, flanquejat a trams per un dens bosc de ribera, a través d'un pintoresc recorregut entre tolls i salts i en el qual sovintegen també els testimonis dels antics aprofitaments agrícoles i fabrils tan habituals en aquestes comarques. Però tampoc no seria estrany que vos parlaren d'un indret anomenat Els Brulls, un paratge situat uns pocs centenars de metres aigües amunt, als peus de l'antic castell del Vinalopó que probablement va donar nom al mateix riu, i que tret dels períodes més eixuts sol ser el punt on el cabal, magre encara, comença a discórrer de forma permanent llit avall gràcies a l'aigua que brolla --d'ahi el nom-- des del fons pedregós de la mateixa llera.

Des dels Brulls cap amunt, i fins el punt on assoleix el seu límit superior, el caixer només porta aigua de forma ocasional, sobretot després de fortes pluges, i per això se'l sol conèixer com a Rambla del Vinalopó o de Mariola, el llit de la qual travessa un dels sectors més singulars d'aquesta serra. En aquesta part de la muntanya, la volta del potent anticlinal que la conforma va acabar cedint a les forces tectòniques per donar lloc, en esfondrar-se, a un àmplia vall vorejada a nord i sud per llomes i relleus arbrats, i ocupada des d'antic per masos i conreus que configuren, junt amb les clapes de pineda i carrascar, un paisatge amable i divers que contrasta amb l'abrupta Mariola de cims elevats i pendents vertiginoses que s'aboca, cap a l'est, sobre la vall del riu d'Alcoi. Al fons de la valleta, la rambla va ascendint suaument cap a la seua capçalera, situada al denominat Pla de Bodí, als peus del mas del mateix nom; tot i que el pla, com la immediata Foia del Bovalar, s'hi troben ocupades a hores d'ara per extenses àrees de cultiu, és encara possible resseguir entre els bancals els regalls i escorrentius que, a partir de les fonts i els brolladors que sovintegen a la zona, acabaran confluint poc després per donar lloc al llit principal.


Amb tot el que s'ha dit, convindreu que no calen massa excuses per a recórrer els vells caminals que travessen aquests paratges. Però per si en feren falta, aquesta volta teníem un parell de bons motius per a afegir. Per una banda, i en haver vist fa uns dies que la Rambla, poc més amunt dels Brulls i a l'altura de la casa que porta el mateix nom, baixava amb bona cosa d'aigua, teníem certa curiositat per comprovar fins a quina altura del seu llit es mantenia un cabal significatiu després de les últimes i generoses pluges. I per una altra, és precisament als peus dels turons que envolten la vall on apareixen algunes de les orquídies més boniques i interessants de les que es fan a la muntanya, la majoria d'elles en flor en aquestes dates. Quant al primer, val a dir --i no recorde haver-ho vist massa vegades-- que l'aigua no solament començava a regallar, esgolant-se entre els bancals, des de la mateixa capçalera, sinó que els barrancs i rierols que hi menen baixaven també ben animats. I quant a les segones, quasi que em remetré a les imatges que vam anar prenent al llarg del dia. Flors i aigua, doncs, una volta més aquesta primavera extraordinària; i més dies que tinguérem per tant com hi ha per veure, que açò no ha fet més que començar...





Me n'adone, després d'haver caminat aquest cap de setmana passat a vora rambla, que fa també prou temps que no m'acoste al tram on el Vinalopó comença a fer de riu; faig propòsit de fer-ho, i de parlar-ne, tan prompte com trobe un moment, perquè també ha de pagar la pena veure'l amb tota l'aigua que ha caigut. I quant a les orquídies, allò que buscàvem sobretot eren les bellíssimes papilionàcies i les singulars purpúries, i ja veieu que l'objectiu es va complir a bastament; les abelleres (grogues, blaves i becades), els homenets i els curraians ens van anar eixint al pas per completar, al remat, un matí magnífic. 
 




9 comentaris:

  1. Quins camins més verds!. La pluja, aquest any, ens està regalant preciosos indrets com aquests que ens mostres i les flors són la seva ofrena.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una ofrena que cal gaudir --i agrair-- com es mereix, Paula :) Escoltava hui mateix que a moltes zones del País Valencià, i malgrat estar només a principis de maig, aquesta primavera és ja la més plujosa d'ençà que hi ha registres; entenc que hi haja qui n'estiga ja un poc cansat de pluja --jo mateix he arribat a enyorar el sol a estones, i això si que és estrany-- però ves a saber quan podrem tornar a veure l'aigua brollar per tot arreu, així que millor aprofitar-ho... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Vore brollar aigua clara per tot arreu, en unes terres com les nostres, és, i serà sempre un espectacle encisador com ho són les orquídies de la Mariola. Benvinguda siga sempre la pluja ben caiguda. D'aquesta primavera, esperem poder gaudir-ne molts anys. Querola

    ResponElimina
    Respostes
    1. El que va caure anit a València és realment excepcional, així que al pas que anem, crec que recordarem aquesta primavera molt de temps, si més no per les pluges extraordinàries (que segueixen encara, tot i que sembla que per poc temps) i per les caminades per la serra escoltant la remor de l'aigua pertot arreu. I tal i com està la cosa, no descarte que calga tirar mà de la serra mecànica per a fer les múrgoles, que ja vas vore dissabte la grandària... Abraçada i moltes gràcies!

      (Diuen les estadístiques de blogger que el teu comentari ha estat el número 6.666 --respostes incloses-- des que va començar el blog. Amb aquesta xifra, no pot ser casualitat que haja estat precisament un dels teus... ;)

      Elimina
    2. jejeje. bon número. Gràcies a tu ;-)

      Elimina
  3. Efectivament una ruta profitosa i interessant. A banda de les orquídies, anar fins a la capçalera de la rambla i veure on el Vinalopó pot començar a rebre el seu nom ha sigut una experiència. La Coveta i els Brulls són els destins habituals, però moltes vegades hem vist discórrer l'aigua més amunt dels Brulls, per on està l'estació de la Rambla i més amunt, però fins al pla de Bodí no ho havia vist mai. Espectacular com estan tots els barrancs. I efectivament, motoserra per a les múrgules, menut exemplar.
    Ara falta un poc de pausa per a que la terra vaja eixugant un poc. El que queda de primavera promet. Veurem si passem directament a l'estiu...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Les orquídies ja justifiquen per elles mateixes aquestes passejades mariolenques --i més perquè em sembla que les vam agafar en el moment just-- però és cert que em va fer il·lusió remuntar rambla amunt, i més amb l'espectacle permanent de l'aigua pertot arreu. Ara, també m'han agafat ganes de tornar als Brulls i la Coveta, així que caldrà anar buscant-li un buit, que aquella zona ha d'estar també com per a no perdre-se-la. Com quasi totes, de fet i com tu dius... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. L'aigua és vida, encara que si ve en massa pot provocar problemes, no sembla ser el cas per aquesta zona.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Portem un any realment excepcional, Pons, i no solament per les barbaritats d'aigua que han caigut a algunes zones (més de mil litres ja, en aquests mesos de l'any, en unes quantes estacions d'aquesta contornada) sinó perquè, en efecte i en contra del ue sol ser habitual, la pluja s'ha comportat i no ha fet grans malvestat: marges solsits i algunes collites arruïnades, que mai no pot ploure a gust de tots, però la muntanya bull de vida, i convé no deixar passar l'oportunitat de gaudir-ne abans que no ens torne la sequera... Salut i moltes gràcies!

      Elimina