La cosa ha anat si fa no fa com tots els anys quan es tracta de dates (i d'entrades) com aquesta. Primer he buscat a la xarxa les darreres novetats sobre arqueoastronomia del solstici d'hivern, però el fil aquesta volta no m'ha portat enlloc. He eixit després al pati per veure voletejar al pit-roig que ha tornat a alegrar-nos amb la seua presència l'hivern incipient, però m'ha semblat que potser quedaria redundant; he fet una ullada ràpida a la premsa, suficient per constatar una volta més que la cursileria, la coentor i sobretot la hipocresia son trets que segueixen campant a pler en aquests dies, i he acabat fullejant la Guia de Nadal per a ateus, on en aquesta ocasió tampoc no hi he estat capaç de trobar cap idea que em fera paper. I al remat, després de passar una bona estona pensant en què era en realitat allò que voldria deixar dit, crec que podria resumir-ho com segueix: no sé molt bé per quina causa --potser poder passar més temps amb les meues filles, que tornen a casa per un dies, i també amb la resta de la família i els amics, als qui no he vist darrerament tant com voldria-- però me n'adone, no sense una certa sorpresa, de que el Nadal em fa enguany menys peresa que altres voltes; que espere, per això, aprofitar-lo tant com puga i de totes les formes que puga; i que desitge de tot cor que també vosaltres, siga el que siga allò que celebreu, ho pugueu fer amb les persones que estimeu, i que no deixeu passar cap bri de felicitat que es pose al vostre abast. O, com se sol dir en dates (i en entrades) com aquesta: que tingueu unes Bones Festes!
Un dia, quan tinguis un moment, ens has d'explicar la relació del pit-roig i Nadal. Ja ho he vist a l'Instagram i m'has deixat intrigada.
ResponEliminaA part d'això, Pep, et desitjo de nou Molt Bon Nadal i que gaudeixis molt de la família en general i de les teves filles en particular. Molt Bones festes!
Una abraçada.
Moltíssimes gràcies, Carme, i molt Bon Nadal també per tu i els teus 😊 Tot i que enguany tinc menys dies lliures que altres anys (per decisió pròpia i estratègica, tot s’ha de dir), farem per no perdre cap ocasió de gaudir de tot allò que tenen de bo aquests dies, més encara quan sembla que el món s’entossudeix en contrariar-ho...
EliminaPel que sé, la consideració del pit-roig com a símbol de Nadal, especialment al Regne Unit, es remunta al segle XIX i té a veure amb el món postal: a partir de la seua aparició en la dècada de 1840, les felicitacions nadalenques es van popularitzar molt i en arribar aquestes dates la majoria de cases britàniques les rebien, procedents de família i amics, de la mà dels carters del Royal Mail, que en aquells temps vestien un uniforme roig i per això eren coneguts com a “robins” (el nom comú de l’ocellet en anglès). Era qüestió de temps que algun il·lustrador espavilat lligara caps, i que la imatge de l’ocell --que a més a més es vinculava tradicionalment amb l’hivern-- entregant un christmas amb el seu bec esdevinguera un motiu habitual a les targetes nadalenques; la resta, com se sol dir, és història... Moltes gràcies i una abraçada!
Molt bones festes per a tu i la teva família, gaudeix de tots ells!.
ResponEliminaAferradetes, Pep.
Moltes gràcies, Paula! És inevitable que el Nadal vaja canviant amb els anys a mesura que ho fem nosaltres i la gent que ens envolta, i és un moment també en què les absències es fan notar especialment. Enguany, però, he fet propòsit d’aprofitar els bons moments tant com es puga: dia que passa dia que no torna, també en Nadal (o, potser, especialment...). Abraçada gran, i que passes amb els teus unes bones festes!
Elimina