Va ser pràcticament decisió d'últim moment, per allò d'aprofitar ni que fora uns pocs dies de vacances per canviar de paisatges i cercar un poquet de frescoreta. I ja ens ha anat bé, quant a uns i quant a l'altra, que fins i tot ens va nevar un poc quan anàvem muntanya amunt camí del Siscaró encara que l'objectiu, en aquesta ocasió, eren sobretot les valls: Sorteny, Incles i, molt especialment, Madriu i el seu entorn, que encara no coneixia i on caldrà tornar més prompte que tard. Pel demés, ja sabeu, Andorra sempre paga la pena, i a falta de dir-ne si de cas alguna cosa més avant, pel moment em remet a les imatges. I ja hi haurà temps, segur, per a fer cims; per a la Seca i la Meca, també...
Això de córrer "la Seca, la Meca i les valls d'Andorra" es feia servir a ma casa amb certa freqüència quan jo era xiquet, sobretot aplicada a algú que viatjava molt. Jo no entenia molt bé què volia dir, però com va anar passant-me amb el temps amb moltes altres paraules, dites o expressions que feien servir els avis o els pares (i com lamente, a hores d'hora, no haver-me anotat més coses...) em va sorprendre molt saber que no era cosa de ma casa ni del poble, sinó que era frase d'ús general a tot el domini i documentada, pel que sembla, des d'antic. Coses que mai no entendran els borinots (i borinotes) de sempre, que estaven esperant el seu moment per tornar a marejar amb la llengua, encara què tampoc aquesta volta han de poder amb nosaltres.
