Semblava que no s'acabaria mai, però també aquest bascós i atrafegat juliol ha quedat finalment enrere i, des d'ahir, estic oficialment de vacances. És cert que les circumstàncies familiars manen i, amb tota probabilitat, seran unes vacances un poc diferents a les d'altres anys; però vacances són, al cap i a la fi --quants amics i amigues voldrien, a hores d'ara, poder dir-ho-- i l'únic propòsit raonable per a les setmanes que venen és tractar d'aprofitar-les tant com es puga, que segur que no serà poc... Hi ha voltes que la felicitat ens ve a buscar sense haver-la demanada, i ens amara de dalt a baix com un xàfec d'estiu; però quasi sempre es fa més de pregar, i cal estar ben atent als revolts del camí per no passar-la de llarg, anar espigolant tota la que ens isca al pas, i no deixar de buscar-la per inhòspit i esquerp que semble el paisatge. En això estem, al remat. I aquest és, també, el desig: que passeu un feliç estiu!
