No puc comptabilitzar-ho, als efectes del peculiar i un poc excèntric llistat del Travelers' Century Club, perquè a diferència d'indrets com Escòcia o Gal·les, que si que s'hi consideren com a territoris individualitzats, a Espanya només tenen aquest estatus, per allò de la insularitat, les Balears i a les Canàries. Però tampoc importa molt, la veritat: es tractava, ja ho vaig dir, de canviar durant un temps de blaus i de verds, i de tots dos Galícia --l'únic país ibèric que encara no havia trepitjat-- n'ofereix a bastament. De blaus, de verds, i de moltes altres coses que a penes he arribat a entreveure en els dies que hi he passat, però que espere tornar a buscar tan bon punt siga possible perquè, ara com ara, no és allargar llistes allò que més m'interessa quan viatge. I al remat, i d'ací allà, només es tracta d'anar de mar a mar.
L'existència --que desconeixia per complet-- del Travelers' Century Club i la seua llista de països i territoris a efectes viatgers, és potser el més anecdòtic i intranscendent de tot el que he après després de llegir Erika Fatland i el seu extraordinari i molt recomanable "La Frontera", relat d'un viatge per les extenses fronteres de Rússia i de la forma com el poderós veí ha condicionat, i evidentment encara ho fa, la vida dels països que confronten. No ha estat, en tot cas, l'única lectura remarcable d'aquest estiu que s'acaba entre xàfecs i tempestes, i potser d'algunes d'elles voldré dir alguna cosa més avant. I per cert, i a tall de curiositat: amb la llista del Travelers' a la mà i amb els criteris del club per poder dir que s'ha estat a un lloc, en compte trenta; lluny dels cent exigits per a ingressar, però molts més, la veritat, dels que em pensava...
