--Pots passar, Miquel. Déu et rebrà
ara.
L'Arcàngel es va alçar ràpidament del
sillonet en el qual l'àngel-secretari de direcció l'havia fet
esperar, i donant-li les gràcies amb un gest a penes perceptible de
l'espasa, va colpejar amb suavitat la porta del despatx de
l'Altíssim.
--Ah, Miquel, passa, passa! Perdona que
t'haja fet esperar, però cada volta que el Papa vol alguna cosa es
passa hooores i hooores xarrant... A voltes m'agradaria saber en què
estaria pensant l'Esperit Sant quan va triar un argentí... Però
seu, per favor, no vull avorrir-te amb les meues històries...
Dis-me, com van les coses entre els meus àngels?
--Precisament d'això volia parlar-vos,
Senyor. Ha tornat a passar, i jo ja no sé molt bé què fer; de fet,
comencem a tindre problemes importants de personal, i crec que
hauriem de prendre alguna decisió, perquè amb aquest ja van quinze àngels
de la guarda assignats a Cotino que demanen la baixa per estrès.
--Un altre! Però com pot ser això?
--Bé, la veritat és que pot
entendre's, Senyor: sembla que aquest home ha estat ficat en tota
classe d'embolics i martingales i no hi ha dia que no n'aparega algun
de nou. Fins ara, i gràcies a la professionalitat i dedicació dels
nostres àngels, no l'han imputat encara en cap cas; però la feina
és cada volta més dificil i representa un esforç suplementari que acaba
passant-los factura. Només vos dic una cosa: cap dels àngels, quan s'ha recuperat, ha volgut tornar a la mateixa plaça. Fins i tot en va
haver un que em va dir que, abans de tornar amb Cotino, s'estimava
més fer-li d'àngel de la guarda a Frank de la Jungla...
--Hum... Malament pinta la cosa, si és
com dius... És cert que aquest home ens ha fet un parell de serveis
meritoris i que té amistats molt influents; però no podem permetre
que ell a soles ens desballeste tot un departament celestial, perquè
d'ampliar personal, tal i com està la cosa, no cal ni que en parlem...
Què proposes?
--Bé, hi he estat pensant molt i crec
que, ateses les circumstàncies, no tenim més remei que retirar-li
a Cotino la protecció premium. A canvi, i tenint en compte
que és qui és, potser podríem assignar-li algun àngel becari,
però evidentment i en aquest cas no puc assegurar que els resultats
siguen els òptims... Feu-vos-en càrrec que cada dia ix alguna
gravació nova amb el seu nom. I he fet una ullada al seu expedient,
i em sembla que açò no ha fet més que començar...
--Trobe que és una bona solució,
Miquel. Comptat i debatut, massa que n'hem fet fins ara i, com diria
el meu Fill, arriba un moment que cadascú ha de carregar amb la seua
creu. Avant amb el becari, i que faça el que puga; a aquestes
altures, ningú no pot dir que no li n'hem parat ja unes quantes... I
fes-me el favor, ara quan isques demana que em porten el seu
expedient complet. Demà tinc una reunió de coordinació amb el
Dimoni, i m'agradaria plantejar-li el cas; està lleig que ho diga
jo, però tampoc no seria la primera volta que ens hem equivocat amb
algú...
 |
| Cotino i Èvole, de El Plural (un mal dia per a l'àngel que estava de servei en aquell moment...) |
Ja sabeu que sóc ateu convençut i recalcitrant i,
per això, més partidari de que qui la faça la pague ara i ací.
Però si per una d'aquelles m'equivocara, que mai no se sap, espere
que hi haja uns quants que cremen en l'infern per tota l'eternitat. Si voleu, comencem a fer la llista; sense oblidar que hui, tres de juliol,
fa huit anys de l'accident del metro de València. Un any més, amb 0 responsables...
