Jugant (amb) la guitarra

Com ja he deixat caure alguna vegada, de tant en tant em pega per fer sonar --amb més voluntat que traça-- alguna de les guitarres que corren per casa, la qual cosa va molt bé per aclarir el cap i per passar una estona entretinguda i amb les mans ocupades. Per això, per la connotació de diversió que duu implícita, sempre he trobat especialment pertinent que, en francés, s'use també el verb jouer --com en anglés to play-- per referir-se a l'acció de tocar un instrument. Aquests últims dies, en que un lleu però inoportú costipat ha aconsellat posposar altres activitats i ocupacions, he tingut més temps de l'habitual per jugar amb les guitarres. Per un moment, i com que són dies d'això, he estat temptat de prendre-m'ho un poc més seriosament, i fins i tot de fer el propòsit d'apuntar-me a algunes classes. Però em sembla que, pel que fa a bones intencions, amb açò de deixar de fumar ja vaig ben servit durant una bona temporada. Així que, pel moment, ho deixaré córrer. Si de cas, seguiré tirant de YouTube, fixant-me molt en com posen els dits, i practicant a posar bé els meus. Que uns dits hàbils --i uns arpegis ben executats-- sempre fan el seu paper quan es tracta de jugar; fins i tot, amb la guitarra. Bon cap de setmana!

Setmana avant

I un poc de música, per començar-la amb els ànims escaients. Com tants altres, va morir massa prompte, però Stevie Ray Vaughan és un dels meus músics preferits, i Texas Flood --el seu primer disc, junt amb la seua banda Double Trouble-- una mostra excepcional del millor blues. La cançó que dona nom al disc, o la instrumental i vertiginosa "Rude Mood", són simplement magnífiques, però em quede amb "Pride and Joy", una de les més conegudes, i en la què la mítica Fender Stratocaster d'Stevie Ray ofereix els seus sons més característics. De la sempre sorprenent serra Escalona i les seues àguiles, que m'han tingut ocupat aquest cap de setmana que s'acaba, ja vos conte alguna cosa més avant, perquè paga també la pena.