"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 26 de desembre de 2012

Pedra sobre pedra




"Todo es calizo de piedras sólidas, medianamente útiles para cal: sus bancos, regularmente de tres pulgadas de grueso con poca interposición terrea, estan horizontales con alguna inclinación en las faldas, profundamente hendidos, y como partidos en millares de fragmentos, ya en forma de ladrillos desportillados, ya en otras irregulares; pero con encaxes mutuos que los consolidan: los cortes perpendiculares aparentan un muro antiguo de ladrillos, y por esta razon los llamó el vulgo Llibrería, ó conjunto de legajos de libros sobrepuestos." Així el va descriure mossén Cavanilles fa més de dos-cents anys, i la veritat és que no hi caldria afegir molt més. Només, per si no el coneixeu, que el barranc de la Llibreria, fàcil de trobar i agradable de trescar, és un dels molts i molt recomanables paratges que esguiten els estreps xixonencs de la Penya-roja, el Quarter i la Carrasqueta, i que una caminada sense presses per aquestes terres esquerpes de pinedes i senglars sempre paga la pena. I potser, també, que és possible que Cavanilles no encertara amb la seua interpretació sobre l'origen vulgar del topònim (la pronúncia local s'hi refereix sovint com la Llebreria, i Coromines el vincula amb una arrel àrab Al-abbaríya, que vindria a significar travessar), però això no li treu gens de la seua força evocadora: ben mirat, hi ha moltes altres coses que ens volen fer empassar com a veres, i no estan tan ben trobades.







És evident que no és el que era, sobretot des que ens han 'espanyolitzat' --un poc més-- el calendari, i només en alguns llocs es manté com a festiu local; però el Segon Dia de Nadal segueix sent, en la meua terra, un dia assenyalat i una mostra de la nostra resistència a perdre totalment allò que ens distingeix d'uns i ens agermana amb altres. Els el podríem canviar, per exemple, pel seu dotze d'octubre: per a nosaltres, Sant Esteve, quan es cantava l'Epístola Farcida i el dia creix un pas de llebre.

7 comentaris:

  1. Encara en queden un munt, com avui que també celebrem a sa nostra ciutat.

    Bones festes, nin!
    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. A Alcoi enguany no ha estat festiu, lluna; a l'hora de repartir els festius locals pesen molt les festes de Moros i Cristians. Però tot i això, a casa sempre procurem donar-li un aire de dia especial.

      Gràcies i una abraçada!

      Elimina
  2. Doncs fa força goig aquesta zona de la Llibreria o la Llebreria!

    La bogeria espanyolista sembla no tenir aturador. Foten la furtadora mà fins en el calendari. Tot allò que pot transmetre'ns sensació d'unitat nacional s'ha d'extirpar. Són uns genocides culturals... entre d'altres coses.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot i tindre-ho a prop, feia molts anys que no m'hi deixava caure per aquella zona, porquet, i m'ha agradat veure que segueix si fa no fa com ho recordava: paisatges de pedra viva...

      "Que se consiga el efecto sin que se note el cuidado", deien. Potser només són detalls, sobretot si se'ls compara amb altres agressions molt més grosses, però em semblen especialment indignants pel que tu dius: cal destruir com siga tot allò que ens puga recordar que tots som un. La lluita, però, continua. Salut i una abraçada!

      Elimina
  3. M'apunte a canviar el 12 d'octubre pel segon dia de Nadal.

    ResponElimina
  4. Se m'oblidava. Que tingues una bona entrada d'any.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Endavant, doncs :)

      Moltes gràcies i bon any també per tu, novesflors!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...