Tot i que en aquell moment no vaig deixar constància en aquestes planes, la primera muntanya que vaig pujar el 2023 va ser el
Pico del Obispo, sostre amb 2.014 m de la veïna regió de Múrcia i cim culminant del massís conegut com a
Revolcadores, en una eixida de la què guarde molt bons records pel camí, les vistes i la companyia, però també per un dinar memorable ja de tornada a
Inazares. El cas és que, amb ganes de començar també aquest 2024 visitant alguna muntanya fora d'aquelles que ens queden més a mà, vam decidir repetir incursió a terres murcianes, on tenim encara massa
assignatures pendents, per recórrer el
Monte Arabí, modest per extensió i per altitud però ben conegut pels seues excepcionals valors ambientals, paisatgístics i culturals. Protegit com a
Monument Natural, l'Arabí és un dels paratges més emblemàtics de l'extens terme de
Iecla, amb la qual cosa la visita ens permetia també conèixer un poc millor aquelles terres per les quals el
Tractat signat a Elx el 1305 va traçar la frontera entre les Corones de Castella i d'Aragó: la mateixa Iecla, malgrat que els acords adoptats un any abans a la
Sentència de Torrellas la reconeixien com a valenciana, com a part de la primera;
Jumella i
Favanella, valencianes també pels acords d'Elx però perdudes a mans castellanes després de la
Guerra dels Dos Peres; i sobretot
Cabdet, part que fou del regne de València fins que el malànima de Felip V va castigar el seu suport a la causa
austracista reduint-la a
aldea de la Villena castellana i
excloent-la del país del qual havia format part des de feia quatre segles.
Quant a la muntanya, i tot i que caldrà tornar-hi fora del període en què l'accés al cim es troba restringit per protegir les espècies d'aus que hi nien, cal dir que la visita --curta però intensa-- mereix sobradament la pena: el recorregut, per camins ben abalisats però amb rastres evidents d'una elevada freqüentació, permet aproximar-se fàcilment als principals punts d'interès identificats en el paratge; si he de destacar-ne alguns que van impressionar especialment, crec que em quedaria amb els extraordinaris
petroglifs vinculats al jaciment de l'Edat de Bronze de l'
Arabilejo, i la preciosa (i fotogènica)
Cueva de la Horadada, una de les nombroses cavitats obertes a la zona per l'erosió de les
calcarenites que la formen i en algunes de les quals s'han trobat també
pintures rupestres especialment rellevants. Una breu però interessant passejada, ja de vesprada, a la vila de Cabdet, a la què costa no considerar d'alguna forma com a
pròpia, va tancar una jornada esplèndida pel camí, les vistes, la companyia... i el dinar. I tot i que dos anys són indubtablement pocs per a treure conclusions, ves a saber si amb açò d'anar a pujar serres murcianes al principi de l'any no estarem iniciant alguna cosa: al remat, com he llegit en algun lloc, no hi ha cap tradició que no començara sent, en el seu dia, una novetat.
