En canvi, hi ha altres voltes en què, farts ja de la sequera però decebuts també per tantes prediccions incomplides i il·lusions frustrades, hauriem donat per bo un petit i fugaç ruixat purificador. I llavors, les circumstàncies encerten a combinar-se de la forma adequada i, potser no contra tot pronòstic però sí contra la majoria d'ells, ens despertem en mig d'una inusitada, copiosa i vivificant nevada que canvia per complet el paisatge i obre per al dia una perspectiva radicalment distinta i previsiblement millor. Imagineu, per un moment, com podria arribar a canviar tot quan les 'circumstàncies' depenen només --o quasi-- de nosaltres...
Metàfores a banda (i disculpes per abusar-ne un poc d'elles, però m'ha semblat que la situació es prestava a continuar d'alguna forma l'apunt anterior): hauria apostat a que els pronòstics que anunciaven nevades per aquesta matinada a les comarques de la Mariola pecaven d'exagerats; com a molt, hauria esperat que la neu caiguera en les muntanyes, i poca cosa més. Però he de dir que, deixant de banda el que poden haver patit les oliveres --no molt lluny de casa, on ha nevat poc, ja se'n veien algunes bastant espatlades-- m'alegre molt d'haver-me equivocat. Pel moment ja l'he trepitjada a gust, la neu, i farem per gaudir-la mentre dure, tot i que sembla que aquesta vegada --per fi-- la tardor ha vingut per a quedar-se. Abrigueu-vos bona cosa i bon cap de setmana!
