Anar tornant

Gener avança ràpid. Sant Antoni --un poc confós enguany, perquè es veu que li han canviat el porquet de sempre per un de vietnamita-- ha quedat ja enrere i, a falta dels Ports (que l'any que ve segur que si), ja ha anat bé voltar per la terreta i tornar a la Fireta de Muro, sobretot amb tan bona companyia com enguany. Júlia en compta ja dèsset, d'anys, i avança imparable cap al dret de vot. I els caragols, un darrere l'altre, han anat recuperant el lloc a les seues calaixeres, amb el nom actualitzat quan ha calgut i no poques determinacions revisades, que mai està de més mudar de parer si les circumstàncies ho exigeixen. Així que, temps passant i feines fetes, m'ha semblat que ja va sent hora que el blog comence a recuperar el ritme, que d'ací no res fem aniversari i fa un poc lleig que ens agafe, l'efemèrides, enmig de la indolència. I a més, massa silencis hem acumulat ja, a aquestes alçades de l'any, com per seguir sense dir res sobre tot allò que va esdevenint-se, siguen consellers jutjats, infantes imputades, ministres sinistres o, fins i tot i si m'apureu, monges amb sor(sic)presa. Anem tornant, doncs, però a poc a poc i sense pressa. El trellat, si de cas, ja anirà tornant també; però no promet res.

Full de ruta

Tal vez yo protesté, yo protestaron,

dije, tal vez, dijeron: tengo miedo,

me voy, nos vamos, yo no soy de aquí,

no nací condenado al ostracismo,

pido disculpas a la concurrencia,

vuelvo a buscar las plumas de mi traje,

dejenme regresar a mi alegria,

a la salvaje sombra, a los caballos,

al negro olor de invierno de los bosques,

grité, gritamos, y a pesar de todo

no se abrieron las puertas

y me quedé, quedamos

indecisos

sin vivir ni morir aniquilados

por la perversidad y el poderío,

indignos ya, expulsados

de la pureza y de la agricultura. 

Pablo Neruda

No és solament no tindre temps per dedicar-lo al blog, que també; és, sobretot, el malhumor permanent i la sensació que la major part d'aquest temps es dissipa fent voltes al mateix, pensant sobre el que ja està massa pensat, esmerçant forces no per avançar sinó per tractar de no retrocedir massa. S'imposa trencar aquest cercle viciós, eixir d'aquesta òrbita frustrant i estacionària, tornar a la negra olor d'hivern dels boscos. No perdem més temps, doncs: doneu a Wert --a tots els Werts-- per oportunament insultat, i anem per feina que el viatge és llarg. Alegre i combatiu, bon cap de setmana!

Estiu

Tot i que hui la calor sembla haver-nos concedit una treva, l’estiu ha tornat a prendre València tal i com sol fer-se quasi tot ací: a la brava i sense cap contemplació. I en unes circumstàncies, a més, que el fan encara més perillós del que ja sol ser-ho per pròpia naturalesa. És per això que, a banda d'adoptar les mesures escaients per evitar morir abrasit per alguna ponentada imprevista, convé prestar també atenció a uns altres riscos específics però no menys inquietants, a saber: que t'atropelle --després d'haver-te deixat totalment sord-- el monoplaça de Fernando Alonso; que alguna imaginativa campanya publicitària et provoque un colapse neuronal; o, fins i tot, que et devore --sencer o per trossos-- algun ferotge silur albuferenc. I això per no parlar del perill de les temibles bandades de seguidors de la selecció espanyola que, èbries d’orgull patriòtic, pul·lulen per places i carrers. Així que, si esteu per ací aquests dies, feu-me el favor de ser prudents. I, si no ens veiem abans, que passeu un bon Dia del Ros i una millor revetla de Sant Joan. Amb riscos i tot, benvingut siga l'estiu!

I aquesta, per a Teresa, que hui compleix onze anys i sé que li agrada molt: la vida, els gats i fins i tot els avets li fan, hui, un gran somriure. Per molts anys!