Va costar un poc trobar una data que ens vinguera bé a tots, però al remat ho vam poder quadrar perquè ens abellia molt repetir la trobada familiar que ara fa poc més d’un any ens va portar al
Delta de l’Ebre. Enguany, per allò d’anar canviant i per conèixer (o
reconèixer) unes altres zones, vam escollir per a l'aplec
terres manxegues: entre el Xúquer i el Cabriol, a banda i banda de la ratlla que marca a hores d'ara els límits valencians, pobles singulars marcats per una història de frontera, i preciosos paisatges de planes, vinyes, gorges i congosts. I si, potser he trobat un poc a faltar que els colors de la tardor estigueren més presents a les riberes, i haguera estat també apropiat que el dia que vam anar a conèixer
Fuentealbilla hagués guanyat el Barça; però això no deixen de ser detalls sense importància perquè l’objectiu fonamental, que era ajuntar-nos i gaudir de la companyia, s'ha cobert a bastament. Anirem pensant en la de l'any que ve, a veure cap a on peguem.
