Per a aquest darrer cap de setmana, el meu grup excursionista havia programat des de feia temps una abellidora travessia pirinenca, però amb la vista posada en un (altre) viatge imminent a les muntanyes de l’Atles i després d'haver-li pegat unes quantes voltes, havia optat finalment per renunciar a afegir-m'hi. La setmana passada, però, es va plantejar la possibilitat d’ocupar el lloc que deixava vacant un bon amic a qui li havia sorgit un problema d’última hora, i d'una ràpida valoració de pros i contres, vaig decidir aprofitar l’avinentesa: al remat, el que va davant va davant, i dia que passa dia que no torna. Així que allí hem estat, aquest cap de setmana passat, caminant el GR-11 en bona companyia per les valls de Vallhiverna, Angliós, Riueño i les Salenques, amb més calor --i més costeres, no ho negaré-- del que potser hauria volgut, però corprès com sempre pels extraordinaris paisatges muntanyencs d’aquesta part del Pirineu. I tot i que és molt probable que en un altre moment em decidisca a escriure alguna cosa sobre el camí recorregut, els cims que l’emmarquen, els estanys, les tarteres, els boscos i les flors, em permetreu que em limite ara com ara a deixar ací algunes imatges que, com sempre em sol passar en aquests casos, em fa l’efecte que no li fan justícia a tot allò vist i molt menys encara a allò viscut. Hi tornaré, doncs, a veure si les millore; i crec que aquesta volta no caldrà esperar molt l'avinentesa.
