Reloading

Probablement no és més que un (altre) símptoma de la meua reconeguda ingenuïtat, però seguisc creient obstinadament que quasi tot, en aquesta vida, és susceptible de ser refet, reconstruït o rehabilitat. Tan se val que es tracte de la meua assolada dentadura com –per posar un cas de dificultat extrema—el mateix PSPV o, fins i tot, d’aquest País Valencià devastat per dècades de desidia, manipulació i podridura social i institucional. Altra cosa serà, evidentment, el preu que caldrà pagar, i les dificultats, l’esforç i els sacrificis que caldrà fer per aconseguir-ho. I, fins i tot si reïxim, serà difícil espolsar-se la trista sensació que tot hauria estat més fàcil (i més barat) si haguérem estat capaços de frenar abans la destrucció, si s'hagueren atès les veus i els signes –sempre n’hi ha— que ens alertaven. No es va fer, però, i tampoc serveix de molt lamentar-se: allò que toca ara és començar a recompondre, i el primer pas sempre ha de ser aturar la degradació, extirpar decididament allò que no admet cap altra solució, i posar fonaments sòlids per començar a reedificar. I potser, encara que siga molt demanar, confiar que hem après la lliçó…

La imatge, com moltes de les que il·lustraven entrades anteriors, procedeix de Vilaweb, a qui cal agrair el magnífic seguiment que està fent de tot el que s'està esdevenint a València aquests dies.

Obligacions odontològiques previament adquirides em van impedir sumar-me ahir a una nova demostració que alguna cosa està canviant a València, i que ho fa amb energia i decisió malgrat que segueixen les amenaces i les agressions. Vull creure que, d’alguna forma que encara no sóc capaç de concretar, tot el que està passant aquests dies és l’inici d’una necessària reconstrucció –política, moral i social-- que s’ha fet esperar massa però que a la vista del colapse en què s’està sumint el sistema, sembla cada vegada més inajornable: podem seguir apedaçant-lo --el sistema-- però tard o d’hora no quedarà més remei que recarregar-lo totalment. No serà senzill ni ens eixirà de bades, però un poc d'il·lusió i d’esperança tampoc no ens haurien de fer mal.


Quant a mi, em prenc també uns dies de recàrrega, que dedicaré a conéixer un poc millor els camins, la gent i els paisatges de Mallorca. Ja vos contaré la setmana que ve…

De paraules

Imatge d'Anairb Black baixada de la xarxa

Ho pensava ahir, veient al diari una de les nombroses notícies aparegudes aquests últims dies al voltant de la creació de Sortu (la qual cosa, siga dit de passada i a falta de veure realment en què acabarà tot plegat, em sembla una magnífica notícia i un pas rellevant per a que el terrorisme deixe de ser un dels principals obstacles per a la independència d'Euskal Herria). Comentava un lector que deia procedir --si no recorde mal-- dels Països Baixos, la seua estranyesa per la importància que presta la premsa (i la societat) espanyola a les paraules, front a la poca que dedica als fets. I, el cas és que ben mirat, potser no li faltava raó: els mitjans dediquen planes i espais a declaracions, contradeclaracions, interpretacions i comentaris, moltes més que a valorar les accions (o les omissions) dels emissors de tantes i tan variades efusions verbals.

Hui, m'han fet recordar-ho. Les paraules són importants: expressen idees, transmeten sentiments... o tracten de fer-ho.  Jo mateix escric açò, ara, jugant maldestrament amb elles. Però, diguen el que diguen, mai no és més important el nom que la rosa. Rarament una paraula desmenteix els fets; quasi sempre és cert, quan passa al contrari. Podem comprendre una mala paraula ocasional d'algú que ens demostra, amb la seua actitud habitual, afecte, consideració o estima. Però no tolerarem la hipocresia de qui amb les seues accions ens humilia, ens ignora o ens menysprea, per més que les seues paraules falses i endolcides vulguen indicar-nos el contrari. Repetir mil vegades "llibertat", "amor", "solidaritat", "honradesa", no ens fa més lliures, solidaris o honrats; tampoc no ens ensenya a estimar... Si hem de jutjar, si ens han de jutjar, que siga pel fets. O pels deixats de fer. Bon cap de setmana!