"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 25 de març del 2024

A cara de gos (relats conjunts)


Era només qüestió de temps que els partits majoritaris s'adonaren que, en lloc de promoure que els seus representants parlamentaris es comportaren com a autèntics gossos de presa amb els oponents, resultava molt més pràctic agafar directament gossos de debò i incloure’ls en les seues llistes electorals. Malgrat algunes reticències inicials, no va semblar que els votants  acusaren molt el canvi, i a cada nova convocatòria electoral els representants canins van anar incrementant la seua presència front als escons ocupats encara per humans, tot i que amb un efecte inesperat: la crispació política es va reduir significativament, els debats van tornar a discórrer de forma civilitzada i constructiva, i fins i tot es van arribar a adoptar, amb el suport d’una àmplia majoria, acords indubtablement beneficiosos per a tothom, com ara l’obligatorietat de que els candidats, per a poder concórrer a les eleccions, estigueren vacunats amb l’antiràbica; els candidats humans, s’entén. 


La meua proposta per als relats conjunts de març, escrita sense cap mala intenció després de fer una ullada a la premsa espanyola del dia (de qualsevol dia, em tem); I si, la imatge d’un gos apostant --i fent una catxa-- remetia inequívocament a perro sanxe, però tot plegat m’ha semblat massa evident...



 

11 comentaris:

  1. Igual algun cap de campanya, es fa seva la teva idea i a la propera veiem un parlament "molt guau"!! :)
    Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Ja podria ser, artur :) I la veritat és que veient els espectacles que amb freqüència ens brinden molts (massa) representants de la "sobirania popular", hom pot arribar a pensar que un parlament caní, a més de molt més educat, fora també més eficaç per a complir el seu autèntic objectiu... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Hi ha polítics que es pensen que la seva feina és l'atac constant a l'adversari sense aportar mai res de positiu. Per aquests, jo ja faria obligatòria ara mateix la vacuna antiràbica (i hi afegiria un bon morrió també).

    Un relat ben adient a les circumstàncies actuals que, com dius, poden ser les de qualsevol dia perquè, per desgràcia nostra, la política ja fa massa temps que s'ha convertit en l'art d'insultar molt i mentir encara més.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Mac! Ja fa temps que es parla de la “futbolització” de la política, però em fa l’efecte que mai no s’havia vist de forma tan evident com des de fa uns anys: no solament els seguidors, sinó fins i tot (i cada volta més) els propis polítics es comporten com a autèntics hooligans descerebrats, l’única funció dels quals és atacar als adversaris siga el que siga el que es diga, es faça o es propose. No estic segur, però sospite que la dinàmica de la “viralització” que imposen les xarxes socials (i els mitjans anomenats “tradicionals”, que al remat i quasi sempre es dediquen a replicar el seu funcionament) té molt a veure amb açò, i és per això que no puc ser massa optimista quant a que s’hi puga revertir fàcilment la situació: fa uns mesos vaig tindre la sort d’escoltar a Nieves Concostrina en una conferència parlant si fa no fa d’aquestes coses, i atenent a allò que ens explicava la realitat és encara pitjor vista des de dins. I malgrat el pessimisme, no ens en queda una altra que seguir fent allò que es puga per tractar d’eixir d’açò... Salut, força i abraçada!

      Elimina
  3. Més d'un i més de tres semblen pitjors que els gossos... a mi em fan vergonya, cosa que no tenen, com ens ho demostren cada dia. >:(
    Ben trobat, Pep.

    Aferradetes.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Paula. En efecte, des de molts punts de vista són molt pitjors que el gossos: aquests potser ensenyen també les dents, però estic segur que no menteixen tant i de forma tan descarada com alguns dels qui se suposa que ens representen... I com li deia a Mac, amb vergonya i tot, cal seguir fent tot el que es puga per trencar una dinàmica que, al remat, només afavoreix al feixisme rampant que cada volta ens assetja de més a prop... Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  4. Good story. It is a faszinosum, indeed: Instead of promoting their own ideas/ideals/proposals, too often the ideas/ideals/proposals of political rivals/opponents are attacked, belittled and ridiculed.
    Of course, something similar can, for example, also be observed among football fans.
    And then there is George Orwell's "Animal Farm" ;-)

    ResponElimina
    Respostes
    1. En efecte, Sean, com li deia a Mac les dinàmiques són molt semblants a les que mouen als “hooligans” de qualsevol equip de futbol: el simple fet d’identificar al contrari com a part “dels altres” tanca qualsevol possibilitat no ja d’acord sinó fins i tot de discussió o de diàleg civilitzat. I encara resulta més preocupant quan comencen a albirar-se fins i tot senyals més o menys subtils de deshumanització dels adversaris, camí que porta directament --i bé que ho hem patit històricament-- a l’abisme... I molt pertinent, també, la referència a Orwell 😉 Salut, encantat i moltes gràcies per passar!

      Elimina
    2. Not sure if you prefer to be addressed as Alfred or Pep, therefore:
      Thank you for your kind welcome, Sir. ;-)

      Elimina
  5. 😂🤣😂🤣 Molt bon relat i quanta raó que tens… la vacuna antiràbica! Quina bona idea!
    Una abraçada, Pep!

    Carme

    ResponElimina
    Respostes
    1. Sembla una mesura de precaució necessària, Carme: si s’han d’ajuntar amb els gossos al mateix parlament, convé garantir que aquests no es puguen contagiar d’alguns humans😉 Abraçada gran i moltes gràcies! (i tan de bo que arribe prompte el dia en què puguem tornar a riure amb altres coses...)

      Elimina