"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimecres, 14 de març de 2012

Referents

Tots dos ens van deixar amb la primavera a les portes, per bé que amb tres dècades --i un parell de dies-- de diferència. Félix Rodríguez de la Fuente va morir a Alaska, tal dia com hui, ara fa trenta-dos anys. Només dos, en fa, de la desaparició de Miguel Delibes el 12 de març de 2010. Tots dos, fills de la Castella profunda i adusta; units per la seua passió per una natura a mesura humana, en la què les persones formen part substancial i inseparable dels paisatges en els quals viuen (o sobreviuen), però també per la seua capacitat extraordinària --amb la literatura, amb la imatge o la paraula-- per comunicar, per incidir directament sobre les emocions i els sentiments d'aquells als quals es dirigien.


Imatges de la xarxa


Félix i Delibes mantenen, en el meu imaginari personal, una estreta vinculació, no solament pel que em semblen trets comuns d’origen i visió, sinó també per com han anat, després, les coses. Un dels fills de Delibes –Miguel Delibes de Castro-- és un conegut biòleg, especialista en mamífers (un dels principals experts mundials en la conservació del linx ibèric) que va ser, en la seua joventut, col·laborador directe de Rodríguez de la Fuente en algunes de les seues obres. És un divulgador brillant, i sobretot darrerament hem coincidit diverses vegades, en part gràcies a la seua relació amb la Fundación Félix Rodríguez de la Fuente, amb la qual les xarxes i entitats que promouen la custòdia del territori en l’àmbit de l’Estat mantenen un marc de col·laboració especialment interessant i pertinent: el refugi de rapinyaires de Montejo de la Vega, establert l'any 1974 a proposta de Félix mitjançant un acord entre WWF i l'ajuntament d'aquest poble de la muntanya segoviana, es considera a hores d'ara com un dels primers exemples de custòdia del territori en tot l'Estat.

Quant a mi, a tots dos els dec, com a mínim --i si voleu, amb les inevitables llums i ombres-- que foren els primers en mostrar-me algunes coses que, després, han resultat ser especialment rellevants en la meua vida. A Félix he d'atribuir-li, sense cap mena de dubte, la primera espurna d'una fascinació per la natura que ha acabat duent-me a dedicar-me a aquestes coses. De Delibes i de molts dels seues llibres, vaig aprendre una certa manera d’entendre la relació entre la natura i les persones (magnífica la reflexió d'Àgueda Vitòria a l'Informatiu) que anys després --coses de la diglòssia-- he cregut retrobar també, amb tots els matisos que calga posar-hi, en l’obra inestimable del mestre Valor. Afortunadament, tots dos –Félix i Delibes-- ens van deixar un llegat immens en la seua obra, i qui se’n preocupa perquè aquesta no caiga en l’oblit. Així és que, encara que tot plegat vagen resultant massa records per a un sol mes, no volia deixar passar l’ocasió de dir-ho.


Montejo de la Vega. De la Wikipedia




Aquesta nit, a Alcoi, el periòdic Ciudad entrega els seus premis del 2011, entre ells el que fa referència al medi ambient i que, com ja vaig dir fa unes setmanes, ha tingut a bé atorgar-me. Ja vos dic que a mi, açò de les gales i d'haver de parlar --encara que siga només un poquet-- davant de tanta gent, se'm fa un poc costera amunt. Però també és cert que estic content i agraït, i que tot i els nervis que sé segur que passaré, espere gaudir-ho tant com puga. Ja vos contaré...

12 comentaris:

  1. Doncs moltes felicitats, Alfred. Si de costera en parles, et deixe una bici i santas pascuas. :) De xicotet veiem a casa els documentals del Rodríguez de la Fuente amb passió, amb aquella meravellosa música de l'Antón García Abril. I del Delibes, què et vaig a dir. Un dels meus escriptors predilectes. El seus llibres com a caçador, tot i que no m'estime gens ni mica la caça, són un plaer de lectura. Enhorabona i salut.

    ResponElimina
  2. Recorde Félix, la bellesa de la natura que ens descobtria, la seua passió i la seua peculiart forma d'expressar-se, que em semblava una mica arcaica i m'pencisava. I recorde també l'mpacte que em va produir la notícia de l'accident, no m'ho poidia (no m'ho volia) creure.
    Pel que fa a tu, no crec que tingues grans problemes per pronunciar un "discurset", t'expresses molt bé.
    Felicitats de nou.

    ResponElimina
  3. Què il·lusió això del premi de Ciudad, no? Ja thi estic veent al Calderon! A veure si en tornar tinc sort, veig la Gala enlloc i t'hi pose cara... Enhorabonaaaaa :)

    ResponElimina
  4. Felicitats pel premi que t'han de donar, en primer lloc, i felicitats per l'entrada, jo no recordo gairebé gens Fèlix Rodríguez de la Fuente, tret de les reposicions del Hombre y la Tierra que s'han anat fet a TVE, però de Miguel Delibes sí que he llegit molt, guardo com un tresor a la memòria la lectura de El Camino. Salut i èxits

    ResponElimina
  5. Has fet un bonic record de tots dos.

    Potser uns glopets d'herbero t'ajuden a parlar a la gala. Felicitats!

    ResponElimina
  6. Ep! Enhorabona pel premi! Ja han passat els nervis? Segur que ara deus estar en un petit globus! Tranquil, ja pots tardar a baixar tot el que vulguis, que segur que allà dalt s'hi està de conya!

    Jo encara recordo el meu primer llibret que em van regalar del Félix Rodríguez de la Fuente. "El zorro" (i no el d'aventures humanes, si no el d'aventures animals!). Va ser la meva petita introducció al món animal! Inesborrable!

    ResponElimina
  7. Moltes gràcies, Vicicle! Accepte l'oferiment, però que siga una bici de pujar, que la meua només va bé quan tire cara avall ;) Tens tota la raó: era sentir els primers compassos d'aquella sintonia --encertadíssima-- i aplegar-se tots davant la tele; de fet, no m'he pogut resistir i l'he afegida a l'entrada.
    Tampoc a mi m'agrada la caça, però reconec que hi ha un cert tipus de caçadors --que cada vegada és més escàs, em sembla-- dels quals he après moltes coses, i que tenen una relació amb la natura amb la que em sent molt identificat (si treus el propi fet de matar animals); crec que el propi Enric Valor era, també, caçador com Delibes. Gràcies, salut!

    ResponElimina
  8. Cert, novesflors: potser era una combinació de tot (les imatges i la música, la claredat en els missatges, la seua forma única de parlar i fins i tot aquell to de veu), però la veritat és que la seua capacitat d'emocionar encara resulta sorprenent. I recorde també el trasbals que em va produir la seua mort i la dels seus companys; però també que va ser la primera volta que vaig sentir --o llegir-- que, al remat, havia mort fent allò que més li agradava, i m'ho vaig creure...
    Crec que mai havia parlat davant de tanta gent junta, i això sempre impressiona; però tot i els nervis, la veritat és que m'ho vaig passar molt bé ;) Moltes gràcies!

    ResponElimina
  9. La veritat és que me n'ha fet molta, Cinderella :) Impressionant això del Calderon ple amb totes les "forces vives", jo que tire més bé a tímid que a altra cosa... però mira, va ser tota una experiència i crec que va valdre la pena (encara que em coste perdre l'anonimat ;) Moltíssimes gràcies, de veres.

    ResponElimina
  10. Moltíssimes gràcies, Carina! Crec que amb "el Hombre y la Tierra" va ser la primera volta que, tindria jo dotze o tretze anys, vaig conseguir que els meus pares em deixaren vetlar --un poquet-- per veure un programa de la tele: l'esperava cada setmana amb autèntica fruició. Un poc el que, anys després, va passar-me també amb els llibres de Delibes (una d'aquelles lectures obligatòries que deixaven de ser-ho de seguida). Salut i gràcies!

    ResponElimina
  11. Gràcies, Jp! Al final, vaig optar per la valeriana abans de la gala, i l'herberet per a després ;) Salut!

    ResponElimina
  12. Moltes gràcies, porquet! Prou més tranquil ara, i tant. Realment, ha estat tota una experiència, i no et negaré que m'ha fet molta il·lusió. A més, com que em van deixar, encara vaig poder parlar una miqueta de la muntanya ;)
    Crec que aquest és el gran mèrit de Félix: no solament ens va obrir una porta a la natura, sinó que aconseguia amb els seus programes i els seus llibres --jo estava enganxat al fascicle setmanal de la famosa "Fauna" de Salvat-- que la travessàrem, amb aquella sensació d'estar descobrint coses meravelloses... Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...