"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 8 de març de 2012

Cinquanta menys un

Comencem bé: diu la ineludible Viquipèdia que el quaranta-nou és un nombre deficient, defectiu o retardat, un concepte matemàtic que no he entés molt bé però que sona un poc intimidatori. Per contra, val a dir que també és el quadrat de set, guarisme que, a banda de ser el primer nombre feliç --un altre concepte matemàtic de nom pintoresc que també desconeixia-- simbolitza la perfecció, per la qual cosa té una notable presència cultural i fins i tot és considerat sagrat per algunes religions. Quant a que quaranta-nou siga també al nombre atòmic de l'Indi, un equip de futbol americà de San Francisco o el prefix telefònic d'Alemanya, he de dir que no m'ha fet ni fred ni calor.
Tampoc el set de març, recorrent de nou a la mateixa font, sembla haver estat una data especialment propícia per a efemèrides remarcables. Tot i que no he fet una recerca exhaustiva, només m'han cridat l'atenció, de tot el que s'ha esdevingut en un dia com ahir, els naixements de Mondrian i de Ravel o la mort del meu admirat Stanley Kubrick. Per no esmentar que ha estat en un set de març --com indica l'edició en castellà de la Wikipedia, admirablement actualitzada-- quan Lionel Messi ha esdevingut el primer jugador en marcar 5 gols en un partit de la UEFA Champions League, en el qual el Barça li va endossar set gols (nombre feliç) al Bayer Leverkusen.

El cas és que, com ja ha quedat dit en ocasions anteriors en aquestes mateixes planes, ahir set de març va ser el meu aniversari. I quaranta-nou, el dígit que he afegit des de hui mateix a la meua edat fins que, d’ací un any, siga substituït per una d’aquelles xifres rotundes i categòriques que –no ho negaré— sempre imposen un poc de respecte. En tot cas, dotze mesos tinc per davant fins que arribe aquell moment, com també per aconseguir que allò deficient, defectiu o retardat siga només el nombre, i no l’any al qual designa. I per veure si acabe ja de superar aquesta maleïda pubertat, que ausades que se m'està fent llarga...


Imatges de la xarxa




I com que hui és 8 de març, mai està de més recordar que hi ha assumptes que no són cosa d'un dia; que ja es veu --posem per cas, escoltant al ministre de Justícia espanyol-- que ens queda molt de camí per recórrer fins acostar-nos a una autèntica igualtat; però també que, més enllà de les paraules i les intencions, som nosaltres mateixos els qui, amb les nostres accions quotidianes, podem fer molt --molt més del que sovint fem-- per avançar-ne.

14 comentaris:

  1. Per molts anys!
    Jo encara hi sóc, aquí, a la mateixa edat que tu, ben aviat, a finals de maig, ja arribo al
    MIG SEGLE!
    Snif.

    ResponElimina
  2. felicitats, 7 x 7 vegades!

    p.d ara et tornaré a seguir més regularment, que he estat sense internet...

    ResponElimina
  3. Benvolgut Alfred, si m'ho permets, faré algunes precisions: el nombre perfecte és, sens dubte, el 69. Que un músic com Ravel tinga la mateixa data de naixement que tu et dóna un plus de sensualitat més que envejable, i, reconeguem-ho el 7 de març passarà a la història per la maneta del mestre Messi. Què hi farem? :) Bé, deixem la broma. Per molts anys, Pep. I que tot vaja d'allò més bé. Una abraçada.

    ResponElimina
  4. totes les xifres tenen el seu que propi (bo i dolent) i només passen una vegada (o cap) a la vida, així que, a aprofitar-les.

    molts bons 49!

    ResponElimina
  5. Quatre desenetes i nou unitats, com li diu el seu mestre a la meua filla ara, que acaba d'iniciar la primària...
    Gaudeix-los tots, els quaranta-nou, que temps n'hi haurà per patir quaranta-nou més.
    Una forta abraçada i un record a la família.
    ;)

    ResponElimina
  6. Arribe una mica tard però tot i això, FELICITATS. Per molts anys. Els 49 són una edat boníssima, t'ho dic jo, que fa força temps que els he sobrepassat.

    ResponElimina
  7. Per molts anys! Acabo de descobrir el teu blog i m'agrada molt. I , a més, alcoià com l'Ovidi. Ets un home de sort,ja es veu!

    ResponElimina
  8. Moltes gràcies, Màrius! És cert que fa un poc d'impressió, la cinquantena; però ben mirada, no deixa de ser quaranta-nou més un... Salut!

    ResponElimina
  9. 7 x 7 vegades gràcies, Coralet ;) Sempre és un plaer veure't per ací (i seguir-te per allà, tot i que ja veus que amb això de les piulades encara no m'aclarisc molt...)

    ResponElimina
  10. Totalment d'acord, Vicicle, sobre les virtuts innegables del 69 (síntesi de nombre perfecte, feliç i auri). I quant a compartir efemèrides amb dos cracs com monsieur Joseph Maurice i don Lionel Andrés, no puc negar que és un autèntic honor ;) Moltissimes gràcies i una abraçada!

    ResponElimina
  11. Tens tota la raó, imma: al remat, quasi tot --també les xifres-- depén de com ens ho agafem, i sempre que es puga convé agafar-ho pel costat bo. Així que farem per aprofitar els quaranta-nou, i els que vinguen ;) Gràcies i endavant, sempre.

    ResponElimina
  12. Dita així (a desenetes i unitats), queda fins i tot bonica, Muntaner ;) Pel moment, de ganes de gaudir --i de no resignar-se-- encara en queden bona cosa, i que ens duren unes quantes desenetes més. Moltíssimes gràcies i endavant!

    ResponElimina
  13. Moltes gràcies, novesflors, arribes just a temps! Si més no, m'he fet propòsit de no deixar passar cap oportunitat i d'aprofitar aquests quaranta-nou com mereixen: al màxim, com tota la resta ;) Salut!

    ResponElimina
  14. Benvinguda, dosponts, i moltes gràcies! La veritat és que tens raó: hui per hui, i per moltes coses, no puc deixar de sentir-me afortunat ;) I l'Ovidi, sempre present... Salut!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...