"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dilluns, 5 de març de 2012

Sobre Falles i falleres

Devia ser cap a l'octubre de l'any passat. Conduïa cap a València, com tantes altres vegades, quan vaig escoltar a la ràdio --en una emissora estatal, de les poques que aguanta tot el trajecte sense haver d'estar continuament resintonitzant-la-- que acabaven de designar les falleres majors del 2012. Que ja d'entrada penses que, com a nota simpàtica, ja els val; però que potser, al País Valencià, hi devia haver passat aquell dia alguna altra cosa digna de menció, com de fet semblava haver succeït amb la resta dels territoris de l'actualitat dels quals s'anava donant compte. El cas és que, a mesura que els butlletins anaven succeint-se i les flamants falleres majors seguien apareixent com a l'única notícia valenciana ressenyable de la jornada, anava encenent-me cada volta més: potser no m'no hauria de prendre tan fort, però ja em coneixeu i a mi aquestes coses em treuen bastant de polleguera, perquè estic convençut que no són gens innocents i que, en el fons, responen a un interés --si voleu, no sempre conscient o malintencionat-- per donar una visió del País limitada als seus aspectes més anecdòtics, superficials i inofensius.

Amb aquests antecedents, no hauria de sorprendre que, quan vaig arribar a la faena i algú de la colla amb la què prenc habitualment el cafè em va dir "Ací estem, xarrant d'això de la fallera major... Ja ho has sentit?", reaccionara amb una certa brusquedat: si no recorde malament, i renunciant per una vegada el tacte exquisit que em caracteritza, vaig contestar alguna cosa així com que massa i tot que ho havia sentit, i que n'estava fins els collons del tema, i que veges a mi que punyeta m'importava la fallera major amb tantes coses que estaven passant i tot això i allò. Un silenci incòmode i espés es va fer quan vaig acabar la meua irada expansió, mentre tot de cares d'estranyesa --i fins i tot alguna de pànic-- em miraven bocabadades. I no solament en el meu grup, sinó en tota la resta de rogles que es distribuïen vora la màquina de cafè i que també havien callat sobtadament en escoltar-me. Algú, però, va canviar ràpidament de tema i la cosa va quedar, aparentment, com una més de les excentricitats que se m'atribueixen, que ja se sap que aquests alcoians són gent un poc rareta...

Poc després, però, una companya se'm va acostar, visiblement preocupada, i em va preguntar: "Perdona, però... tu tens algun problema amb la fallera major? T'ha fet alguna cosa? Pareixia que estaves molt enfadat amb ella...". Convençut que feia broma, i un poc cansat ja del tema del dia, li vaig contestar que no era això, i que veges com anava a estar enfadat amb la fallera major, com si la tractara tots els dies... "Ho fas", em va dir; "És tal, la que treballa ací..." Jure que si en aquell moment haguera pogut fer-me invisible, ho haguera fet. Només vaig poder que desfer-me en disculpes i explicacions, assegurar que no tinc res contra les falleres en general ni molt menys contra aquesta en particular (cosa que és rigorosament certa), i fer-me íntim propòsit de callar-me la boqueta de tant en tant diga el que diga la ràdio; supose que va ser suficient, perquè ningú més no ho ha comentat, i des de llavors no he notat tampoc cap hostilitat ni animadversió desacostumada per part de ningú, fallera o no.

El cas és que, atesa la mala consciència que se'm va quedar després de tan desafortunat episodi, i lamentant a més com d'assetjades, insultades i intimidades se senten altres falleres per culpa de les protestes (o, com elles diuen, els "actos carentes de sentido y de justificación alguna" que posen de manifest "la vileza que supone el empleo de la violencia para defender qualquier tipo de idea") que venen acompanyant aquests dies les tradicionals i entranyables mascletaes, he pensat que enguany, com a mostra de sincer penediment, no faré la tradicional entrada --un punt irònica però sempre sense mala intenció-- sobre Falles i falleres. O potser si?

Imatge de la xarxa

12 comentaris:

  1. Osti nano, quina planxa! Però entenc el teu cíclic cabreig amb aquest tema. Ja saps allò de que "ens volen acorralar com a reducte folklòric..." doncs això.

    ResponElimina
  2. Apa, com m'ha fet esclatar a riure la pregunta de la teva companya i tota la resta del paràgraf!

    Entenc que t'haguessis volgut fondre, però és realment graciosa l'anècdota!

    Per sort sembla que ningú t'ho ha tingut massa en compte... :)

    I jo que a vegades em retrec de callar massa... potser que ja faig bé! :)

    ResponElimina
  3. M'han agafat de menjar bunyols amb xocolata amb la teua entrada... Molt bona l'anècdota XD

    ResponElimina
  4. Com diu el porquet, quina planxa. Però ben mirat: si et poses una peineta atén-te a les conseqüències. Salut.

    ResponElimina
  5. L'anècdota és això, una bona anècdota; i la irònica derivació literària que ha produït és molt millor. Salut, Pep. I bones falles. Jo, per celebrar-les, me n'aniré uns dies a conèixer Gasteiz. No deixes d'escriure. El teu club de fans ho agraïm molt.

    ResponElimina
  6. De pedra em vaig quedar, porquet. I encara hauria estat pitjor si haguera estat ella davant... Ara, quan recorde la cara amb que em mirava la gent, encara se m'escapa el riure: ves a saber què els passaria pel cap en aquell moment.

    Són molts anys d'haver de combatre el tòpic del "levante feliz" com per a no estar una mica sensible amb el tema... Caldrà veure com encaixa en els sues esquemes la recentment recuperada vocació insurgent d'aquesta terra. I que ens dure, clar. Salut!

    ResponElimina
  7. El cas, Carme, és que jo tendisc a passar-me'n de prudent i de discret; per a una volta que em deixe dur ja veus quina vaig estar a punt d'organitzar, encara que no em negaràs que ja és casualitat ;) A la pròxima igual m'ho pensaré dues vegades (o ho diré més fluixet, no siga cas)

    ResponElimina
  8. Ja saps, Cinderella, que a València tens casa, encara que tinc entés que les falles de Xàtiva són molt millors ;) Per cert, al mateix cantó m'han posat una d'aquelles entranyables xurreries mòbils que em tenen el cor (i l'olfacte) robat...

    ResponElimina
  9. No ho havia pensat així, Vicicle, però ara veig que tens tota la raó: que tot en el "reinado" no ha de ser bufar i fer ampolles... Salut (i bones pre-falles)

    ResponElimina
  10. Gràcies i igualment, Maria Josep. Ja saps que el plaer és meu, i que sempre m'alegra molt veure't per ací (i llegir-te, també, per allà ;). Que vaja molt bé per Gasteiz!

    ResponElimina
  11. Moltes gràcies, Russell, per l'oferiment de casa a València però, per si no ho has notat, encara hi sóc a Riga... Menja't tu els bunyols per mi, que jo arribaré tot just qun els ninots estiguen tots cremats ;)

    Això sí, el q si q et demanaria és alguna pista més de l'article de l'Eduard Voltàs, a l'ARA. Em comentares fa uns dies al meu bloc al respecte (la meua entrada s'anomenava 'El Referèndum') però sóc incapaç de trobar el nomenat article a la xarxa. Si tens temps, i només si tens temps, em podries passar l'enllaç? Ara tinc curiositat!
    Gràcies!!

    ResponElimina
  12. Intuïa, Cinderella, que encara estaries pel gran Nord una mica més, però no patisques per res que, si més no enguany, dels bunyols ja m'encarregue jo ;)

    L'article en qüestió es pot llegir ací:

    http://www.racocatala.cat/forums/fil/156312/en-castella-tambe-sisplau-article-publicat-lara

    Després, hi ha hagut --com pots imaginar-te-- reaccions de tota classe, algunes d'elles també en el mateix enllaç que et passe. A mi m'ha resultat un debat molt interessant, com tots els que es basen en arguments i serveixen per fer pensar sense dogmatismes. En tot cas, deixe al teu criteri si la possible analogia amb el que passa als països bàltics és només cosa de la meua imaginació...

    Gràcies, salut i --en el nord i en el sud-- endavant!

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...