"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 19 de novembre del 2013

Darrere els senills




Si mireu només la imatge, potser vos semblarà un més dels fragments d'aiguamoll que, arreu les planes litorals del País Valencià, malden encara per sobreviure a segles de dessecacions, aterraments i agressions de tota mena. Però darrere dels senills, els joncs i el perluc, s'amaga molt més que això: fa pocs anys, la major part d'aquest mateix terreny, enclavat al bell mig dels anomenats Carrissars d'Elx --una antiga zona humida, part de la denominada Albufera d'Elx, que va ser dessecada per al cultiu en el segle XVIII-- estava ocupat per l'alfals i altres conreus. A hores d'ara, gràcies a un acord de custòdia del territori entre els propietaris de la finca, la Comunitat de Regants dels Carrissars i dues entitats conservacionistes (AHSA i ANSE), està duent-se a terme la restauració i regeneració natural de la zona, amb el resultat que podeu veure. En total, i en aquest cas concret, està actuant-se sobre quatre hectàrees d'especial importància per a la conservació de la carregada i altres ocells propis d'aquesta mena d'ambients, alguns d'ells tan amenaçats com la rosseta. Però la intervenció forma part d'un projecte molt més ambiciós, en el qual els regants tenen un paper protagonista, i que preveu demostrar, en última instància, que l'agricultura no solament pot ser compatible amb la conservació del patrimoni natural, cultural i paisatgístic, sinó que pot contribuir activament a aquesta conservació.


Fa uns dies vaig tindre ocasió de comprovar, de la mà d'alguns dels seus responsables, l'esperançadora evolució del projecte --la Bassa dels Prats, li diuen-- d'ençà que es va iniciar fa tres anys. Hi ha també bones perspectives per a que aquesta experiència singular de col·laboració entre llauradors i ecologistes es consolide i s'estenga; d'idees no els en falten, i estic convençut que, malgrat les dificultats, el projecte eixirà avant gràcies a l'entusiasme de tots els que hi participen. Però tota l'ajuda compta, així que, si teniu ocasió, no deixeu de col·laborar-hi. O, millor encara, de conèixer sobre el terreny el que està fent-se i el que queda per fer: els Carrissars, com tot el seu entorn --en ple Camp d'Elx, amb els parcs naturals del Fondo i les Salines de Santa Pola a tocar-- justifiquen sobradament una visita, i l'esforç per trobar vies alternatives per al futur de l'agricultura i la conservació mereix tot el suport. I, a més de gaudir del paisatge, de la flora i de la fauna, no oblideu tampoc provar els melons i les magranes: no vos en penedireu.


Perluc, que segons em van explicar és com es coneix en aquestes terres meridionals la vegetació submergida que creix en basses i assarbs, símptoma de bona qualitat de l'aigua i de que la recuperació de l'aiguamoll va per bon camí.





6 comentaris:

  1. No coneixia el perluc, és una bona descoberta... aquest article em fa pensar a la cançó d'en Joan Pau Giné: "La marinada, són els senills que fan sonar totes les aimes de la prada", i m'agrada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Jo no ho havia sentit dir mai --i sembla que no és coneguda més enllà d'Elx i rodalia-- però em va semblar una paraula preciosa. Quant a la cançó, no la conec però en prenc nota: pel fragment que poses, ha de ser ben bonica també; i cercant-la a la xarxa he vist que els alcoians VerdCel tenen una versió... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Fascinant. I més encara que unes poques hectàries puguen ser tan decisives per a la conservació o la pèrdua d'una espècie.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Trobe que és un exemple ben interessant de col·laboració entre llauradors i ecologistes, pitxiri, tot i que per sort cada volta hi ha més casos com aquest a moltes comarques (un dia d'aquests he de dir alguna cosa de la marjal d'Almenara, sense anar més lluny).

      La carregada no és un ocell excessivament escàs, però cria en molts pocs llocs al País Valencià i això el fa vulnerable. De fet, el projecte va començar perquè als guarets de la finca en qüestió hi niava una colònia important, i es va arribar a un acord amb els propietaris per tal que retardaren el conreu fins que hagueren marxat els polls. Altra cosa és la rosseta, que malgrat tots els esforços continua el seu declivi i està en perill d'extinció; la bassa que s'està recuperant podria ser un hàbitat escaient per a l'espècie (i de fet, en una altra bassa recuperada a prop d'aquesta va arribar a criar fa uns anys), però ja veurem si hi ha sort... Gràcies, salut!

      Elimina
  3. Un és capaç d'aprendre moltíssimes coses al teu blog, gràcies per donar-les a conéixer. Un plaer llegir-te.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, com sempre :) En aquests temps tan foscos, mai està de més recordar que hi ha molta, moltíssima gent que no renuncia a fer camí i que segueix avançant malgrat totes les dificultats. Salut i una abraçada!

      Elimina