"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dimarts, 12 de novembre de 2013

Pols

I al remat, malgrat tots els desitjos, ens acabem resignant a que no ploga i a que la pols acabe ofegant tot rastre de verdor, com hi ha qui, a força de veure-les dia rere dia i any rere any, acaba trobant normals i inevitables les injustícies, la prepotència, la manipulació i la corrupció. La diferència, però, és evident: hui per hui, les sequeres no requereixen cap còmplice per a esdevenir-se.








Sé que em repetisc, però hi ha moments en què la falta de temps per dedicar-li al blog em dol especialment. Com quan he d'ajornar més del que voldria la resposta als vostres comentaris (quin plaer i quin privilegi, poder comptar amb ells), o quan he de deixar passar dates que em resulten significatives sense haver pogut dir el que volia. Quant als primers, no m'ho tingueu molt en compte, i ja vaig buscant moments per posar-me al dia. I pel que fa a les segones, quasi sempre acabe resignant-me a deixar-ho córrer, però hi ha vegades que s'imposa el "més val tard...": dijous passat, 7 de novembre de 2013, es va complir el primer centenari de la mort d'Alfred Russel Wallace, pare –junt amb Darwin-- de la teoria de l'evolució per selecció natural i patró, per mèrits propis, d'aquestes planes. Al llarg de tot l'any han estat duent-se a terme nombrosos actes per recordar la seua figura fascinant i la seua contribució cabal a la biologia moderna, i tot i que hauré de deixar pendent –una volta més-- dir alguna cosa de més trellat sobre ell, sobre la seua vida i la seua extensa obra, no volia deixar passar l'ocasió de recordar una data tan assenyalada. I per cert: sembla que demà, plourà; poc, però espere que siga suficient per esbandir la pols acumulada. Quant a Fabres, Castellanos, Werts i altres elements, fer net depén de nosaltres.




Imatge de la Alfred Russel Wallace Fund




4 comentaris:

  1. Segur que plourà, almenys per aquí, i netejarà i donarà vida encara que el que desitgem que es netegi sembla que ni la pluja ho farà.
    Què per què estic tan segura que plourà? Doncs perquè demà és el Dijous Bo (gran festa local, rememorant els mercaders d'antany) i per tant, aquesta nit també se celebra el Dimecres Bo (més recent, on els carrers s'omplen de carpes amb diferents gustos musicals per a joves i menys joves ) i sempre, sempre, sempre, plou.
    Llarga vida als biòlegs!

    Aferradetes :)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Lluna, quina alegria veure de nou per aci :) No havia sentit mai això del 'Dijous Bo', el nom és preciós i té molt bona pinta (a Cocentaina, el poble on visc, acaba de fer-se també la Fira de Tots Sants, que cada anys és més espectacular i multitudinària).

      Almenys ací no va ploure, no dimecres ni dijous; espere que l'aigua no vos espatlara la festa. Però dissabte, ves per on, ens vam alçar amb una nevada espectacular... Ara ja podem dir que és tardor. Una abraçada i llarga vida ;)

      Elimina
  2. M'encanta la metàfora que has fet servir inicialment, però, independentment de què ploga més o menys al camp, la pluja que ens cal a aquesta societat no depén del cel, el cap sentit, depén de la nostra pròpia societat que està ensopida, anestesiada, adormida.
    Per altra banda, felicitacions als biòlegs per la celebració corresponent.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és, ni més ni menys. I per això cal que no ens en resignem: amb la pluja no ens queda més remei que acceptar allò que vinga, però quant al futur del País, per difícil que siga --de vegades, tant com que ploga quan cal-- som nosaltres que tenim l'última paraula.

      Russel és una figura certament original. A banda de la seua contribució a la teoria de l'evolució --molt menys coneguda que la de Darwin-- era socialista, defensor dels drets de les dones, espiritista... Una personalitat complexa i que val la pena conèixer. Salut i moltes gràcies!

      Elimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...