"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 17 de novembre de 2013

Música amb diamants (relats conjunts)





Ningú no ha sabut trobar encara una explicació convincent per a un fenomen tan inusual, però no hi dubte que les habilitats musicals de Holly Golightly eren realment extraordinàries: la seua capacitat per fer que una simple guitarra sonara com una orquestra filharmònica sencera desconcertava els experts i despertava l'admiració dels aficionats. Ben prompte, Holly es va adonar de les immenses possibilitats que li oferia aquest dot, i tot i que les seues primeres actuacions --anunciades com a Holly and her Invisible Orchestra-- es limitaven a la música lleugera i a un mateix esquema interpretatiu, poc a poc va anar ampliant el seu repertori amb peces clàssiques de gran mèrit i amb altres instruments, els quals feia sonar també amb aires simfònics. Interpretacions memorables, com la de "La Cavalcada de les Walquiries" amb bongos o la de "Les Quatre Estacions" amb una senzilla harmònica, van acabar donant-li una merescuda fama com a concertista, i li van permetre amassar una considerable fortuna que va invertir, a parts iguals, en mines de diamants, fàbriques de croissants i llars per a gats abandonats.








Una nova aportació per a la proposta del mes de Relats Conjunts. Potser si no recordeu la pel·lícula --o si no pareu atenció a la interpretació de 'Moon River' que fa Audrey Hepburn amb la seua guitarreta 'simfònica'-- vos resulte un poc estranya; però mira, sempre m'ha cridat l'atenció aquest detall. I a més, convindreu que, aquesta volta, el repte era difícil...




16 comentaris:

  1. Doncs té la seva gràcia haver centrat la història en un detall de la pel·lícula, que si t'he de dir la veritat o no recordava o no m'hi havia fixat mai...

    T'ha quedat un relat molt divertit... quina capacitat més pràctica... portar l'orquestra sempre a sobre... ;)

    Bona setmana!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Tot un món de possibilitats, Carme. A mi sempre m'ha fet molta enveja l'escena del balcó: tota la vida tocant la guitarra, i mai he arribat a fer-la sonar ni com una xaranga de poble...Salut, moltes gràcies i bona setmana!

      Elimina
  2. Una vida apassionant i un detallet molt ben trobat.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cal saber aprofitar les pròpies capacitats, Rafel. No m'estranya que el George Peppard se la mire embadalit... Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  3. T'has sabut valer d'un detall 'fora de concurs' per ajuntar les dues propostes, i això està molt bé. Doncs no tenia la pel·lícula al cap, però sí que s'espavila bé la Holly, no sembla que estigui tocant sola...

    ResponElimina
    Respostes
    1. Una autèntica virtuosa, XeXu; sentir-la tocar amb el Mark Knopfler hauria estat tot un luxe ;)

      Reconec que no deixa de ser una llicència cinematogràfica, però sempre m'ha fet un poc de ràbia. Ve a ser com quan algun personatge comença a cantar tot sol en, posem, un prat, i comença a sonar del no-res tota un orquestra amb cor i tot. Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  4. fàbriques de croissants ? bahhh... si no son artesanals no valen res el croissants!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Quant a la qualitat pot ser, pons; però pel que fa a la relació cost/benefici, no hi ha color. Factories mecanitzades, deslocalitzades a Xina i comercialitzant a Mercadona com a "croissants hacendado": capitalisme pur i diners a cabassos ;) Gràcies, salut!

      Elimina
  5. molt ben mirat els detalls són importants! m'ha encantat la teva proposta .....original!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Elfree! Un detall que no lleva que siga una pel·lícula que abelleix tornar a veure... de tant en tant ;)

      Elimina
  6. Amb play back o sense, la Holly enamora en aquesta escena

    ResponElimina
    Respostes
    1. Cert, Loreto: la veïneta que tothom voldria tindre. I la cançó, magnífica (ho reconec, tinc debilitat per Mancini...) Salut i moltes gràcies!

      Elimina
  7. Doncs mira que avantatjós, la podien contractar en solitari i cobrar com una orquestra. Amb un instrument era suficient i segur que tots encantats. ;)

    Aferradetes!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Així és com va fer dinerets, lluna. Concerts "low cost" però amb un resultat immillorable ;) Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  8. M'agrada, molt ben trobat i escenificat.

    ResponElimina

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...