"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



diumenge, 24 de gener del 2016

Re(Sis)tir


Si vos sóc sincer, aquesta volta si que em pensava que no hi arribaria. Els tràfecs d'aquests mesos passats no solament han seguit traient-me temps material --curiosa expressió, per cert-- per a poder escriure. Ha estat, sobretot, tindre el cap ocupat en altres tasques i quefers, i haver de seguir deixant de banda --no del tot, però si en gran mesura-- moltes de les coses que, al remat, han anat nodrint el blog al llarg de tots aquests anys, des de llibres a caminades. El cas és que, al ritme que s'ha pogut, sovint amb molt poc trellat (menys, encara, del que sol ser habitual), però gràcies, sobretot, a vosaltres, que sempre heu estat al seu costat, la línia ha anat fent camí, i hui fa ja sis anys que va començar-lo. És probable que, en els mesos que venen, les coses seguisquen complicades, i que de tant en tant torne a temptar-me l'opció d'una prudent i discreta retirada; o no, ves a saber. Però pel moment, ja podem dir que hem arribat fins ací (hem arribat fins a sis), i trobe que no és poca cosa: encara que haja estat a mig gas, la mitja dotzena s'ha de celebrar. Amb vosaltres, òbviament; amb qui, si no?





Si l'any passat --un any, ja-- vaig celebrar l'aniversari fora, enguany l'he passat entre penyes: he eixit a la muntanya amb intencions de travessia, però al remat he acabat passant les hores que pensava dedicar a recórrer el serrat que separa les valls de Gallinera i Alcalà, des del Castell de Benissili fins la Foradà, perdent-me entre els racons a peus de les cingleres, recorrent sense presa les restes ibèriques del Xarpolar --nom, per cert, que Coromines fa vindre de les cebes; haurà de ser de les porreres, m'imagine-- i remirant les plantes que comencen a brotar entre el pedregar. Caminar, no he caminat molt; però mirar, i veure, bona cosa. 






15 comentaris:

  1. Felicitats, pels sis anys. El teu reportatge ens convida a visitar aquests magnífics paratges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Consol. La visita a la Vall sempre paga la pena; però si haguera de triar-ne algun racó, crec que em quedaria amb el castell d'Alcalà... Salut i gràcies de nou!

      Elimina
  2. Enhorabona per haver resistit fins aquí.

    És un plaer acompanyar-te sempre i per això no em queda més que desitjar-te per molt anys!!!

    ResponElimina
    Respostes
    1. El plaer és meu, Carme, de veres. I moltíssimes gràcies, com sempre, per totes les complicitats i els "combois" aquests sis anys ;) Una abraçada i endavant!

      Elimina
  3. I no ens prives mai d'aquestes línies.
    😉

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies, Cesk! Ja saps que ara vaig un poc embolicat, però almenys el propòsit és ferm; quant al trellat, com sempre, no promet res ;) Salut, endavant i una abraçada!

      Elimina
  4. Per molts anys, Alfred. Sempre és un plaer passar per aquesta línia i llegir-te. Una abraçada.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Vicicle, moltíssimes gràcies i una abraçada! Només espere que no hagem d'esperar sis anys més per a fer-se aquella cervesa que sempre diem i que mai cau... Va, fem un buidet, que ja toca. Salut i bon camí!

      Elimina
  5. Per què retirar-se quan ja tens tanta història darrere? No hi fa res tenir poc temps, quan et vaga, i quan tens alguna cosa a explicar, bé que vens cap aquí per compartir-la amb nosaltres. Doncs aquí estarem per comentar-les. Per molts anys més, que 6 ja són una pila, però en vindran més!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Com sempre, savi consell, XeXu. Sap un poc greu --supose que no sóc l'únic a qui li passa-- quan veus que van passant els dies i que no trobes temps per dedicar a aquella idea sobre la què volies fer una entrada, o per a contestar els comentaris i passar-se pels blogs amics als quals fa molt, massa temps que no comentes... Però és cert: la vida marca els ritmes, i els blogs s'hi han d'adaptar. Anem a pel seté, doncs, amb tot l'agraiment per saber que esteu ahi. Una abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  6. Enhorabona per les caminades, pels sis anys.
    I gràcies per compartir amb tothom aquests bells, i salvatges, paisatges.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Gràcies a tu, xavier! Caminem per poder ser, i volem ser per caminar... Salut i una abraçada!

      Elimina
  7. Felicitats pels sis anys! Enhorabona! T’ho diu un veterà que porta 4 anys (menys 5 dies) més que tu ;)

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltíssimes gràcies, mestre Pons! Gener, un gran mes per fer nàixer blogs ;)

      Deu anys són paraules majors: posar el dorsal del Xavi ja m'ha semblat tota una responsabilitat, però si arribe a haver de posar el de Messi no sé si m'atreviré... Salut, una abraçada i endavant!

      Elimina