"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



divendres, 15 d’octubre del 2021

Els ulls de la nit


Amb ulls encesos cal entrar
dins la nit del misteri,
perquè el secret, així com l'aire
que bat als ulls, penetri fins al cor.

Joan Vinyoli
No sé per quina causa, però els mussols del veïnat estan aquests dies un poc rebolicats. No són els únics habitants de la nit que volten pel poble: de tant en tant s’hi deixen sentir en la distància els xiscles inquietants de la bellíssima òbila, i tampoc no és estrany, en les nits de l’estiu, escoltar pel mig les oliveres el xiulit inconfusible dels xots, als que ací diem cornetes. Ni les unes ni els altres, però, arriben ni de lluny a l’abundància dels mussols, que només es deixen veure de tant en tant però els crits dels quals ens acompanyen pràcticament cada nit. I encara més en aquests dies, que no sé què o qui els escarota però fins i tot algun d'ells, que s’ha acostat més a la finestra del que sol ser habitual, ha arribar a despertar-me amb els seus esgarips un parell de matinades. I no negaré que esvera un poc, obrir els ulls així; però posats a que em desperte algun soroll, no puc dir ni de bon tros que aquest siga el pitjor. 



Un dels privilegis de la meua  feina és poder estar present, de tant en tant, quan s'alliberen ocells recuperats en algun dels nostres centres que es dediquen a aquesta tasca. Tant la imatge del mussol --que li manlleve a l'amic Rafa Enguix-- com la de l'òbila, que és per cert una de les meues aus preferides des de fa molts anys, són d'una d'aquestes ocasions. I a veure com es porten, els mussols, aquesta nit... Bon cap de setmana!








4 comentaris:

  1. Quina meravella viure on es puguin veure aquestes aus. Sempre m'han agradat els mussols i no en facis dir ben bé per què. Quan era joveneta vivia al costat d'una església i, a les nits d'estiu, es podien sentir els cants de les òlibes. La meva àvia ens deia que era una senyal de mort i ens feia repetir "canta per a tu". Tot i així, sempre m'han atret... deu ser perquè també diuen que porta sort. 😉

    Aferradetes i bon cap de setmana!

    ResponElimina
    Respostes
    1. Els mussols em resulten també uns animalets molt simpàtics, i pels oliverars que envolten el poble semblen trobar-se ben a gust. Sovint, quan isc a passejar per les vesprades, els veig posats sobre els postes de la llum, però sobretot a la nit és un goig escoltar-los... sempre que no se'n passen d'entusiasme. Les òbiles (com els diem per ací) costen més de veure, però escoltar el seu cant és realment una experiència: no sorprèn gens que hagen estat objecte de tantes llegendes i supersticions. Abraçada i moltes gràcies!

      Elimina
  2. Teniu bon servei de vigilància ! :) Es ben cert, que millor que et desvetllin les òlibes que no pas un "botelló"..... hehehe
    Feis temps que no escoltava als Dire Straits, una bona elecció !. Salut !.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Realment poder tindre'ls tan a prop és tot un privilegi, artur, fins i tot quan et desperten a mitja nit. Ara ja porten uns dies un poc més tranquils, però han tingut una temporadeta d'allò més animada. I de Dire Straits, que vaig a dir... :) Salut i moltes gràcies!

      Elimina