"Malament, si les teues opinions no són conseqüència de les teues passions; pitjor encara, si les teues passions són conseqüència de les teues opinions". Joan Fuster



dijous, 16 de maig del 2024

Els noms de la rosa



Per a les diferents espècies que viuen espontànies a les nostres terres --no sempre fàcils de distingir entre elles si no es presta atenció a detalls de vegades subtils en flors, tiges i fulles-- solem fer servir noms com roser bord, salvatge, silvestre, boscà o de pastor, tot i que gavarrera (i les seues diverses variants segons els llocs) i fins i tot tapaculs, que com l'anterior fa referència als seus fruits característics, són també bastant habituals. Tots ells s'utilitzen també per a aquesta, tot i que en ser fàcil de diferenciar per les flors blanques, les tiges enfiladisses i les fulles persistents (l'epítet sempervirens, amb el qual és coneguda pels botànics, fa referència a aquesta característica) se la sol distingir amb el nom d'englantina; paraula, aquesta, d'evidents reminiscències jocfloralistes i que sembla que s'empra també per al que per a nosaltres és la flor del gesmiler, encara que la seua etimologia, que a través de l'occità remet al llatí aculeus i per tant al seu caràcter punxós, sembla més adient per a un roser... A punt de batre rècord d'eixutor, no està la primavera posant les coses fàcils ni per a moltes plantes ni per a aquells que ens agradem d'observar-les; per sort, no tot es redueix a les orquídies i altres exquisideses vegetals, i no cal anar molt lluny per trobar a qui prestar-li una atenció per altra banda merescuda. Especialment, si a més de flors hi ha les paraules, ja sabeu: stat rosa pristina nomine, nomina nuda tenemus...






4 comentaris:

  1. Molta diversitat per a un sol nom. Sort dels cognoms i de les fotos que acompanyen. I sort que algú ens ho fa vore, i a sobre remata amb un final llatí redó.

    ResponElimina
    Respostes
    1. La fitonímia tradicional és un camp fascinant, però també fa evident fins a quin punt la nomenclatura linneana era una absoluta necessitat; altra cosa són els canvis de nom (científic) o d’estatus taxonòmic, que a voltes fan un poc de ràbia però que vull creure que són el preu a pagar per l’avanç de la ciència, encara que hi ha alguns botànics que, com ve a dir precisament la sentència que arreplega Umberto Eco, semblen més interessats en el nom que en la cosa... Salut i moltes gràcies! ;)

      Elimina
  2. Quantes coses he après avui!, ja saps que sóc ignorant en certes qüestions i m'ajuda a descobrir més mons. Gràcies!.

    Aferradetes, Pep.

    ResponElimina
    Respostes
    1. Moltes gràcies a tu, Paula 😊 M’agraden molt --bé que ho saps-- aquestes coses de flors i paraules, més encara en un grup, com el de les roses, que arreplega tants i tan diversos mèrits: són boniques i perfumades, extremadament diverses, botànicament interessants (sense arribar a ser intractables) i només punxen si no vas amb cura 😉 Salut i abraçada!

      Elimina