No són les úniques plantes que reben aquest nom, i de fet els nostres diccionaris l’assignen de forma preferent al seu parent conegut també com a jacint bord. Però encara que marcet només siga només una de les nombroses denominacions populars amb què són conegudes les diferents espècies del gènere Muscari que creixen a les nostres terres (calabruixa i les seues variants sembla ser una de les més esteses, però també se’ls diu barralets, frares, caps blaus i de moro, penitents o alls de bruixa, de serp o de fardatxo), trobe que l’apel·latiu resulta, per raons evidents i fenològiques, d'allò més apropiat. Més encara en un any com aquest en el què les condicions semblen haver estat especialment propicies per a l’espècie més freqüent a casa nostra (la que els botànics anomenen Muscari neglectum), que s'ha deixat veure en abundància en conreus, erms i caminals; abundant, comuna i fins i tot i si voleu vulgar, però indiscutiblement bonica i sense dubte, i també per això, digna d’atenció. Que no tot han de ser orquídies...
D’ençà de la plujosa primavera de l’any 2022, han hagut de passar uns quants marços per a què, a més de buscar flors, les nostres caminades puguen tindre també com a objectiu explícit veure córrer l’aigua. No tanta, a prop de casa, com en altres llocs, perquè encara que ha estat molt ben caiguda la quantitat arreplegada no ha estat extraordinària i en molts llocs no ha passat de ser discreta. Suficient, en tot cas, per millorar un poc una situació que ja era més que preocupant, i per tal que una visita a la Valleta d’Agres, el Barranc de l’Encantada o la Vall d’Alcalà (i fins i tot a Aialt) ens haja permès collir algunes imatges que feia temps que trobàvem a faltar. Bé estan per començar, però a veure si hi ha sort i podem seguir sumant, que encara ens en fa falta molta més.
Quin gust veure córrer l'aigua!
ResponEliminaPer aquí ha plogut més de dues setmanes seguides, ja enyorava el sol!, tot i que ha plogut bé, sense fer destrosses.
Sembla que els marcets han fet honor al seu nom enguany. ;-)
Aferradetes, Pep.
Hi havia moltes ganes de veure reviscolar barrancs, fonts i rierols, i encara que sempre em fa l’efecte de què es queda curta, ha estat una alegria tornar a veure ploure la pluja, i més encara que ho fera per aquesta volta amb coneixement. Tot apunta, després d’un parell d’anys durs, a una primavera esplendorosa... almenys per als qui no tenim al·lèrgia. Pel moment, els marcets ja han aprofitat bé les circumstàncies, i ha estat un goig veure’n tants i pertot arreu: potser no formen part de l’aristocràcia vegetal ni mouen passions entre els aficionats, però no es pot negar la seua fotogènia... Moltes gràcies i una abraçada!
EliminaL'aigua reparteix felicitat, fins i tot mirant-la en fotografia. Que bonics els salts d'aigua i els gorgs!
ResponEliminaNo havia sentit mai la paraula marcet, i trobo que els hi és ben escaient. El març, encara que li diguin, de vegades, marçot, ens fa un regal de flors diverses i d'arbres florits que s'ho fa perdonat tot.
Abraçades, Pep!
Així és, Carme. I a més de la vista, amb el soroll: caminar amb la música de fons de l’aigua, especialment en aquestes terres quasi sempre eixutes, canvia completament la percepció del paisatge. Segurament no durarà molt, però mentre puguem farem tot el possible per gaudir-ho...
EliminaJo coneixia "marcet" com a cognom, i em va fer gràcia trobar la paraula com a nom de planta; escaient, com tu dius, i també singular: crec que no en conec cap altre que faça referència a un mes de l’any. I si, potser té fama d’inconstant, variable i traïdor, però març en fa també aquests regals... Abraçada i moltes gràcies!