Trenta anys ja amb l'Ovidi fent vacances. I la seua veu, tan necessària ara com sempre, i potser encara més: contra el feixisme i totes les seues manifestacions (noves i velles, domèstiques i globals, digitals i analògiques, provocadores i encobertes...), justa la fusta, just el garrot.
 |
| Imatge de la xarxa |
És un tòpic: per explicar qualsevol situació sempre hi ha una cançó de l'Ovidi.
ResponEliminaUn dels nostres, un dels grans!
Ovidi per sempre, antifeixistes sempre!!